Monestirs
Monestirs d'Occitnia
Abadia de Moissac
< anterior Inici Frana Occitnia Tarn i Garona

segent >

castellano
contacte

Tarn i Garona

Fundaci

Aquesta abadia probablement fou fundada per voluntat del rei merovingi Clodoveu II i amb la participaci del bisbe Didier de Cahors, aquest fet hauria de situar-se a mitjan del segle VII. Una tradici sense fonament la fa ms antiga i recula aquesta fundaci fins el segle V.

Moissac
Abadia de Moissac


Benedictins



Cluniacencs
 

Moissac
Claustre de Moissacc

Moissac
Claustre i torre campanar

Portada
Claustre

Dels seus inicis hom coneix que va ser la beneficiria de diverses donacions a finals del segle VII. Al segle segent va patir els efectes de la invasi sarrana. Llus I el Piets (781-814) li va atorgar la seva protecci.

 

Moissac
Pis superior del nrtex

Moissac
Volta del pis superior del nrtex


Decadncia

A finals del segle XI el lloc era en decadncia, amb lesglsia mig enrunada i les dependncies monstiques incendiades el 1042. Seguidament, el 1048, dacord amb el comte de Tolosa i el bisbe de Cahors, Moissac es va posar sota la protecci de Cluny.
 

Moissac
Porta de l'esglsia

Moissac
Altar major

Moissac / Louvre
Capitell procedent de Moissac
Ara al Museu del Louvre, Pars


Recuperaci

El fet desdevenir una abadia cluniacenca va impulsar la seva recuperaci, tant econmica com espiritual. El 1078 li fou annexat el monestir de Sant Pere de Camprodon. El 1063 es consagr una nova esglsia i el 1100 es va acabar el claustre. Aquesta situaci de bonana es va perllongar en el temps, fins la meitat del segle XIV, quan la Guerra dels Cent Anys lafect.
Durant un curt perode de temps hi depengu la cannica de Sant Serni de Tolosa..

Moissac
Fugida a Egipte

Moissac
Pietat


Collegiata

El 1466 sindependitz de Cluny i va passar a tenir abats comendataris, sense lligam amb el monestir i amb voluntat de beneficiar-se de les seves rendes. Va patir els efectes de les guerres de Religi i de la pesta negra. El monestir fou secularitzat el 1626 i va esdevenir una collegiata. Com prcticament tots els centres monstics va patir els efectes de la Revoluci i el lloc fou venut. Sortosament les prdues foren menys importants que les sofertes per altres establiments i encara es conserva el claustre i lesglsia, que aviat quedaren protegits per ladministraci pblica. La construcci duna via frria la va afectar en part.

Moissac
Sarcfag (segle VII)

Moissac
Claustre de Moissac


El claustre

Moissac s conegut pel seu grandis claustre. Orientat segons el punts cardinals i de planta sensiblement quadrada. T vint capitells en dos costats i divuit en cada un dels altres dos, el que fa un total de setanta-sis. Salternen capitells senzills amb altres dobles, de la mateixa envergadura per amb dues columnes. Hi ha a ms vuit pilastres, una a cada vrtex ms altres quatre entre ells, al bell mig de les galeries.

Moissac
Claustre de Moissac

Claustre

Una inscripci porta la data en que es va acabar lobra: lany 1100. A la segona meitat del segle XIII es va refer i daqu les arcs apuntats. La decoraci dels capitells combina els motius florals amb els historiats, molts amb inscripcions detallades. Les pilastres estan decorades amb relleus. El seu estat de conservaci varia, per s fora bo, en general.

Moissac
Capitell vegetal


Temptacions de Crist

Lesglsia

Abans de lesglsia actual i en aquest lloc shaurien aixecat altres temples: un primer dpoca merovngia i un de posterior, carolingi, dels que no en resta prcticament res. El 1063 es va consagrar la que seria la tercera esglsia, amb algunes restes en la part baixa dels murs. La que es conserva s bsicament la que es va aixecar durant el segle XV, amb modificacions i restauracions posteriors.

Mobiliari

Sarcfag (segle VII)
Crist (segle XII)
Fugida a Egipte (segle XV)
Pietat (1476)
Enterrament de Crist (segle XV, restaurat)

Moissac
Interior de l'esglsia

Moissac
Enterrament de Crist


El campanar

Als peus de lesglsia es troba el campanar, aixecat sobre un nrtex de planta quadrada i amb un pis superior, molt probablement del segle XII. Ms amunt es troba una part construda amb totxo, del segles XV i XVII. Ha estat modificat i restaurat.

Moissac
Nrtex i campanar

Moissac
Crist romnic


El portal

Al sud del nrtex es troba un magnfic portal amb un timp decorat amb escenes de lApocalipsi. Als costats hi ha altres representacions secundries: el pobre Lltzer, Anunciaci, Visitaci, Epifania, Fugida a Egipte, entre altres personatges.

Moissac
Timp, amb l'Apocalipsi

Portada

Moissac
Segell de Moissac
Publicat a L'abbaye et les clotres de Moissac

Moissac
Claustre de Moissac
Litografia d'Adrien Dauzats, segle XIX
MmoNum - MCEZ de Montpellier

Moissac
Portal de l'esglsia de Moissac
Litografia d'Adrien Dauzats, segle XIX
MmoNum - MCEZ de Montpellier


Bibliografia:
- SANS, Joaqun (1898). Relaciones entre los monasterios de Camprodn y Moissac. Noticia histrica. Barcelona: L'Aven
- RUPIN, Ernest (1897). L'abbaye et les clotres de Moissac. Pars: Picard et Fils
- SCELLS, Muarice (1996). Visiter l'abbaye de Moissac. Sudouest

- VIDAL, Marguerite (1959). Quercy roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
 

Situaci:

Al centre de la ciutat de Moissac, al nord-oest de Tolosa de Llenguadoc

Baldiri B. - Agost de 2009 / Actualitzat desembre de 2013