|
Decadència
A
finals del segle XI el lloc era en decadència, amb l’església mig
enrunada i les dependències monàstiques incendiades el 1042.
Seguidament, el 1048, d’acord amb el comte de Tolosa i el bisbe de
Cahors, Moissac es va posar sota la protecció de
Cluny.
|
Porta de l'església |
Altar major |
|
Capitell procedent
de Moissac
Ara al Museu del Louvre, París |
|
|
|
Recuperació
El fet d’esdevenir una abadia cluniacenca va impulsar la seva
recuperació, tant econòmica com espiritual. El 1078 li fou annexat
el monestir de Sant Pere de
Camprodon. El 1063 es consagrà una
nova església i el 1100 es va acabar el claustre. Aquesta situació
de bonança es va perllongar en el temps, fins la meitat del segle XIV, quan la Guerra dels Cent Anys l’afectà.
Durant un curt període de temps hi depengué la canònica de
Sant Serni de Tolosa.. |
Fugida a Egipte |
Pietat |
|
|
|
Col·legiata
El 1466 s’independitzà de Cluny i va passar a tenir abats comendataris,
sense lligam amb el monestir i amb voluntat de beneficiar-se de les
seves rendes. Va patir els efectes de les guerres de Religió i de la
pesta negra. El monestir fou secularitzat el 1626 i va esdevenir una
col·legiata. Com pràcticament tots els centres monàstics va patir
els efectes de la Revolució i el lloc fou venut. Sortosament les
pèrdues foren menys importants que les sofertes per altres
establiments i encara es conserva el claustre i l’església, que
aviat quedaren protegits per l’administració pública. La construcció
d’una via fèrria la va afectar en part. |
Sarcòfag (segle VII) |
Claustre de Moissac |
|
|
|
El
claustre
Moissac és conegut pel seu grandiós claustre. Orientat segons el
punts cardinals i de planta sensiblement quadrada. Té vint capitells
en dos costats i divuit en cada un dels altres dos, el que fa un
total de setanta-sis. S’alternen capitells senzills amb altres
dobles, de la mateixa envergadura però amb dues columnes. Hi ha a
més vuit pilastres, una a cada vèrtex més altres quatre entre ells,
al bell mig de les galeries.
|
Claustre de Moissac |
|
|
|
|
Una
inscripció porta la data en que es va acabar l’obra: l’any 1100. A
la segona meitat del segle XIII es va refer i d’aquí les arcs
apuntats. La decoració dels capitells combina els motius florals amb
els historiats, molts amb inscripcions detallades. Les pilastres
estan decorades amb relleus. El seu estat de conservació varia, però
és força bo, en general. |
Capitell vegetal |
Temptacions de Crist |
|
|
|
L’església
Abans de l’església actual i en aquest lloc s’haurien aixecat altres
temples: un primer d’època merovíngia i un de posterior, carolingi,
dels que no en resta pràcticament res. El 1063 es va consagrar la
que seria la tercera església, amb algunes restes en la part baixa
dels murs. La que es conserva és bàsicament la que es va aixecar
durant el segle XV, amb modificacions i restauracions posteriors.
Mobiliari
Sarcòfag (segle VII)
Crist (segle XII)
Fugida a Egipte (segle XV)
Pietat (1476)
Enterrament de Crist (segle XV, restaurat) |
Interior de l'església |
Enterrament de Crist |
|
|
|
El
campanar
Als peus de l’església es troba el campanar, aixecat sobre un nàrtex
de planta quadrada i amb un pis superior, molt probablement del
segle XII. Més amunt es troba una part construïda amb totxo, del
segles XV i XVII. Ha estat modificat i restaurat. |
Nàrtex i campanar |
Crist romànic |
|
|
|
El
portal
Al
sud del nàrtex es troba un magnífic portal amb un timpà decorat amb
escenes de l’Apocalipsi. Als costats hi ha altres representacions
secundàries: el pobre Llàtzer, Anunciació, Visitació, Epifania,
Fugida a Egipte, entre altres personatges. |
Timpà, amb l'Apocalipsi |
|
|
|
|
Segell de Moissac
Publicat a L'abbaye et les cloîtres de Moissac |
Claustre de Moissac
Litografia d'Adrien Dauzats, segle XIX
MémoNum - MCEZ de Montpellier |
Portal de l'església de Moissac
Litografia d'Adrien Dauzats, segle XIX
MémoNum - MCEZ de Montpellier |
|
|
