Sant Geremar (Germer), a l’època en que era conseller reial, abans de professar al monestir de PentalMonestir de Pental (Eure)

Monestir fundat a mitjan del segle VI per sant Samsó de Dol. A mitjan del segle VII hi va professar sant Geremar, que fou abat d'aquest lloc. Destruït pels normands el 833, sembla que no es va recuperar


Reconstrucció d'un portal del monestir (Eure), va fundar un monestir que seria conegut amb el nom de l’Isle o de Saint-Pierre-au-BoisMonestir de l'Isle, o Saint-Pierre-au-Bois (Oise)

Monestir fundat a mitjan del segle VII per sant Geremar, abans de prendre l'hàbit. Va subsistir fins les invasions normandes (s IX) època en que va desaparèixer com a tal


Situació del monestir segons el mapa de Cassini de Thury (1759-1760)
Bibliothèque nationale de France (Oise), que estava situat al nord-oest de Saint-Germer. L’any 655, amb la complicitat de sant Audoè (Ouen), bisbe de Rouen, va fundar la que esdevindria gran abadia de Fly (o Flay) dedicada a la Trinitat i de la que seria el seu primer abat fins la seva mort el 658. El lloc va patir els efectes de les invasions normandes durant la segona meitat del segle IX i va quedar abandonat mentre que les relíquies del sant que es veneraven en aquest lloc es van traslladar a la catedral de Beauvais.

Abadia de Saint-Germer
Façana de l'església

Abadia de Saint-Germer
Interior de l'església
Il·lustració d'Archéologie des monuments religieux de l'ancien Beauvoisis

El monestir es va restaurar el 1032 gràcies al bisbe de Beauvais que va reintegrar les relíquies del fundador, en aquesta restauració hi va intervenir l’abadia de Saint-Maur-des-Fossés (Val de Marne). Des del 1035 i aproximadament fins el 1075, es va bastir una gran església monàstica a la que s’hi va afegir més endavant una capella annexa, la Sainte-Chapelle, edificis que encara es conserven bé que restaurats a causa de les incidències patides en el decurs del temps. L’abadia fou saquejada el 1414, el 1539 començava a tenir abats comendataris i el 1643 va entrar a formar part de la congregació de Saint-Maur, que a mitjan d’aquell segle va refer bona part de les dependències monàstiques. Després de la Revolució es va perdre el gruix d’aquelles construccions, però l’església i la seva capella annexa es van conservar gràcies a la seva conversió en església parroquial.

Abadia de Saint-Germer
Façana sud de l'església