El priorat benedictí Saint-Denis de Montmoreau era una dependència de l’abadia de Notre-Dame de Nanteuil (Charente). El primer prior conegut és Pierre (1089). El lloc va quedar afectat per les guerres de Religió (1562). A finals del segle XVI, tot i que conservava el títol de priorat, ja no mantenia comunitat.
L’església, que cal datar a la segona meitat del segle XII, es va restaurar al segle XIX. És una construcció d’origen romànic, de nau única i creuer. Té un absis central de la mateixa amplada de la nau, el transsepte nord es va reconstruir, però el costat sud encara conserva l’absis de planta semicircular. Manté una notable façana, amb unes columnes, amb funcions de contrafort, que la divideixen en tres sectors. La part inferior conté un portal polilobulat i, al seu costat dos portals cecs amb lleons als timpans. La part superior està decorada amb arcuacions.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DARAS, Charles (1961). Angoumois roman. Zodiaque. La Nuit des Temps, núm. 14
- NANGLARD, Jean (1894). Pouillé historique du diocèse d'Angoulême, 3. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. 4
- SERBAT, Louis (1913). Montmoreau. Congrès archéologique de France, 79 ss. Société française d'archéologie
Montmoreau està situat al sud d’Angulema, en direcció Bordeus