|
La catedral de Saint-Sauveur d’Ais s’aixeca sobre un
gran espai públic d’època romana, el fòrum, i en el lloc
d’una gran edifici, potser la basílica. Una primera
ocupació cristiana s’hauria efectuat durant el segle VI
i possiblement aquesta seria la segona ubicació de la
seu catedralícia d’un bisbat del que hom coneix la seva
existència documentada des de començament del segle V,
amb el seu primer bisbe, Llàtzer. La primera catedral
podria situar-se a Notre-Dame de la Seds (a ponent
d’aquí), aixecada prop de l’antic teatre romà. El
conjunt catedralici del segle V s’hauria adaptat a les
construccions romanes, de manera que la catedral
ocuparia el lloc de la suposada basílica i al seu costat
s’aixecaria el baptisteri, en el que seria el vèrtex
nord-oest del fòrum i aprofitant les seves columnates. |
|
|

Portal de la nau central,
gòtica |

Portal de la nau sud,
romànica |
|
Aquella disposició inicial es mantindria en línies
generals fins l’època romànica, hom coneix que en aquella època
l’església era de dues naus i era coneguda sota l’advocació de
Sainte-Marie, llavors disposava d’una comunitat de canonges que la
servien de la que hom té notícies des de l’any 1000. Aquests
canonges de Sainte-Marie es regirien per una regla pròpia i
segurament tindria caràcter secular. El 1069 hom parla ja de la
presència d’una comunitat canonical amb el títol de Saint-Sauveur
que hom identifica amb una nova canònica regular reformada, amb
oratori propi. El pas de la canònica primitiva a la de Saint-Sauveur
es devia fer de manera gradual, convivint les dues durant un curt
espai de temps. A la segona meitat del segle XI es van fer de nou
les dependències canonicals, treballs que també es van estendre a
l’antic baptisteri de Saint-Jean, que fou modificat sobre el mateix
emplaçament i estructura inicials. |

Campanar de la catedral
d'Ais de Provença |
|
|
|