Aquest monestir s’hauria establert a mitjan del segle X gràcies a Jean III, bisbe de Sisteron qui hauria fundat dues esglésies en aquest lloc, una dedicada a la Mare de Déu i la segona a sant Joan Baptista, cap el 960-965 hauria fet donació del lloc a l’abadia de Cluny, que en aquell moment estava governada per sant Maiol, originari d’aquestes terres. Seguidament aquest priorat cluniacenc es va veure beneficiat amb diverses donacions, un privilegi del papa Gregori V (966-999) confirmava la seva pertinença a Cluny. Durant els segles XII i XIII es registren més donacions (especialment per part dels comtes de Forcalquier) i confirmacions de béns. És en aquesta època que es construeix un nou monestir. A mitjan del segle XIV es converteix en el centre de les possessions de Cluny en aquesta regió i molts petits priorats hi passaren a dependre.

Priorat de Ganagobie

Priorat de Ganagobie
Timpà

Al segle XV la casa passava per una època de decadència segurament agreujada per seva situació geogràfica, en un lloc isolat, i la manca de manteniment del propi priorat. Durant el segle XVI es porten a terme obres de millora de la casa però a la segona meitat d’aquell segle és víctima de les guerres de Religió, quan resulta saquejat, el 1579 no hi havia comunitat. Encara es restaura la vida monàstica i el priorat aconsegueix recuperar una part dels seus béns, fins que el 1787 l’orde de Cluny pateix la seva supressió i el 1788 Ganagobie és secularitzat, després el lloc seria venut arran de la Revolució. El priorat és víctima de l’abandó i pillatge a causa del seu isolament, i cau en ruïna. Durant el segle XX el lloc és recuperat per a la vida monàstica, lliurat el 1891 als benedictins de Marsella, abandonat novament el 1901 i recuperat el 1922 des de l’abadia d’Hautecombe, també ella mateixa recuperada. Ha estat de nou restaurat i repoblat amb l’arribada de la comunitat d’Hautecombe, que el 1992 es va traslladar a aquesta nova abadia.

Priorat de Ganagobie
Llinda del portal