Aquest monestir s’hauria establert a mitjan del segle X
gràcies a Jean III, bisbe de Sisteron qui hauria fundat
dues esglésies en aquest lloc, una dedicada a la Mare de
Déu i la segona a sant Joan Baptista, cap el 960-965
hauria fet donació del lloc a l’abadia
de Cluny, que en aquell moment estava governada per
sant Maiol, originari d’aquestes terres. Seguidament
aquest priorat cluniacenc es va veure beneficiat amb
diverses donacions, un privilegi del papa Gregori V
(966-999) confirmava la seva pertinença a Cluny. Durant
els segles XII i XIII es registren més donacions
(especialment per part dels comtes de Forcalquier) i
confirmacions de béns. És en aquesta època que es
construeix un nou monestir. A mitjan del segle XIV es
converteix en el centre de les possessions de Cluny en
aquesta regió i molts petits priorats hi passaren a
dependre. |
|
Al segle XV la casa passava per una època de decadència
segurament agreujada per seva situació geogràfica, en un lloc
isolat, i la manca de manteniment del propi priorat. Durant el segle
XVI es porten a terme obres de millora de la casa però a la segona
meitat d’aquell segle és víctima de les guerres de Religió, quan
resulta saquejat, el 1579 no hi havia comunitat. Encara es restaura
la vida monàstica i el priorat aconsegueix recuperar una part dels
seus béns, fins que el 1787 l’orde de Cluny pateix la seva supressió
i el 1788 Ganagobie és secularitzat, després el lloc seria venut
arran de la Revolució. El priorat és víctima de l’abandó i pillatge
a causa del seu isolament, i cau en ruïna. Durant el segle XX el
lloc és recuperat per a la vida monàstica, lliurat el 1891 als
benedictins de Marsella, abandonat novament el 1901 i recuperat el
1922 des de l’abadia d’Hautecombe, també ella mateixa recuperada. Ha
estat de nou restaurat i repoblat amb l’arribada de la comunitat
d’Hautecombe, que el 1992 es va traslladar a aquesta nova abadia. |

Priorat de Ganagobie
Llinda del portal |