Abadia de Saint-Martin de Savigny

Cap al 934, el monestir fou víctima d’una incursió dels hongaresos, potser en un moment en què ja es trobava en decadència. Tanmateix, vers el 940 la comunitat s’havia restaurat, sota la direcció de l’abat Badin, considerat l’artífex de la seva recuperació monàstica, en un context proper a la reforma cluniacenca. Durant l’abadiat de Gausmar (c. 954-984), la casa va experimentar una notable expansió, amb la confirmació de les seves possessions i l’arribada de relíquies procedents de Terra Santa. A la seva mort, Gausmar fou venerat com a sant, arran de diversos episodis miraculosos que li foren atribuïts. Al segle XI, el monestir assolí el moment de màxima prosperitat, i encara mantingué una certa expansió en èpoques posteriors.

En el moment de la Revolució encara hi residien alguns monjos, ja sense activitat pròpiament monàstica. El conjunt fou desmantellat ràpidament durant la primera meitat del segle XIX i, fins i tot posteriorment, continuà la desaparició de les seves dependències. Actualment només se’n conserven alguns vestigis arquitectònics, entre els quals destaca la torre d’entrada, així com restes escultòriques conservades al mateix Savigny i als Museus Gadagne de Lió.