| 
						Aquest 
						lloc era la seu d’un priorat depenent de l’abadia 
						de Saint-Remi de Reims (Marne) el 1118 el comte de 
						Rethel va donar (o retornar) l’església aquella abadia 
						perquè s’hi establís una comunitat monàstica. Durant el 
						darrer quart del segle XIII es van fer importants obres 
						de reconstrucció a l’església, un edifici de tres naus 
						que era compartit entre la comunitat monàstica i el 
						servei parroquial. Al segle XV s’hi va incorporar una 
						nova construcció, enderrocant una de les naus laterals 
						per bastir una nova església parroquial. La població de 
						Rethel s’havia distanciat de la comunitat de monjos a 
						causa del seu comportament poc adequat, l’arribada a de 
						la congregació de Saint-Maur a Saint-Remi no fou 
						acceptada pel priorat que es va mantenir sense reformar 
						durant uns anys, fins i tot es va arribar a dedicar la 
						part de l’església que tenia funcions parroquials a sant 
						Nicolau, posant en relleu el seu distanciament. 
						L’antagonisme entre els dos organismes va determinar que 
						el 1684 l’arquebisbe Le Tellier de Reims decretés la 
						dissolució del priorat, tot i que es va mantenir el 
						càrrec de prior fins el 1740. L’església de 
						Saint-Nicolas va quedar desafectada amb la Revolució 
						(1792) i no hi va tornar el culte fins tres anys més 
						tard. Durant la Primera i Segona Guerra Mundial el 
						conjunt va patir destruccions i ara el monument es troba 
						restaurat. |  |