|
Els
cistercencs van arribar a Trois-Fontaines gràcies a la
iniciativa del bisbe de Châlons-sur-Marne, Guillaume de
Champeaux (1113-1121) que el 1108, quan era cabiscol de
Notre-Dame de París, ja havia fundat la
canònica de Saint-Victor
en aquella ciutat. Guillaume havia obtingut unes terres
que van servir el 1118 per acollir una comunitat de
monjos dirigits per l’abat Roger que procedia de
Claravall fundada tres anys
abans per
sant
Bernat, Trois-Fontaines fou la seva primera abadia
filla. El desenvolupament de la nova casa es va fer amb
rapidesa gràcies a l’important nombre de donacions
rebudes que en va fer un gran centre, econòmicament
parlant. També va tenir una forta activitat expansiva de
l’activitat monàstica amb la creació d’altres monestirs
sobretot dintre del seu entorn però també a l’Europa
Central. |
|
|
A causa
del seu aïllament, aquesta casa no va patir de manera directa els
efectes dels conflictes relacionats amb les guerres dels Cent Anys i
de Religió. El 1536 va adoptar el règim comendatari i el 1703 fou
víctima d’un incendi. El lloc va quedar abandonat amb la Revolució,
actualment encara es poden veure les ruïnes de la nau de l’església
de l’època fundacional, de la segona meitat del segle XII, a més
d’altres construccions monumentals de l’època de la reconstrucció de
l’abat Pierre Guérin de Tencin (1739-1753). |
El cardenal Pierre Guérin de
Tencin, abat d'aquesta casa (1739-1753)
Österreichische Nationalbibliothek |
