Carmelites calçats

El 1307 els carmelites van mostrar el seu interès en establir-se a Manresa i d’acord amb el Consell de la ciutat van obtenir la corresponent autorització per dur endavant aquella iniciativa. Un cop obtinguda, les autoritats locals van facilitar que els frares poguessin aixecar el convent en forma de finançament i de la cessió del lloc; el 1308 van transferir el Puig Mercadal, un emplaçament elevat, al nord de nucli de la ciutat, que els carmelites van prendre possessió de manera immediata. No van faltar les contribucions per aixecar el convent i el 1311 ja era habitat i amb una església provisional.

El 1322 va començar la construcció de l’església gòtica sota la direcció de Berenguer de Montagut, obra que va rebre el suport econòmic d’Alfons el Benigne, tal com també havia fet el seu pare Jaume II anteriorment. L’obra constructiva fou lenta i es va allargar molt en el temps. Molt probablement el claustre es degué bastir en la mateixa època. El 1581 van caure una part de les voltes de l’església i va deixar en perill de ruïna la resta de l’edifici el que va obligar a fer importants obres de reparació.

A començament del segle XVIII l’església va tornar a quedar malmesa, aquesta vegada arran de la Guerra de Successió, quan el convent fou fortificat. Després de l'exclaustració, el 1835 l’establiment va passar a propietat municipal i fou adaptat com escola, més tard va servir de caserna. L’església fou cedida a la diòcesi i en ús, a partir del 1877 amb el títol de parròquia. L’església gòtica fou enderrocada el 1936 i després es va aixecar una de nova al seu lloc. El convent s'utilitza d'alberg i el que era el claustre ara serveix d'aparcament de vehicles.
 

Es conserva l'església renovada, neogòtica