El monestir

El 999 l’establiment va patir l’atac de les tropes d’Almansor. Després d’uns anys sense abat, el 1002 es va escollir un de nou (Ramió 1002-1032), triat pels monjos i sense la intervenció de la família dels fundadors que fins aquell moment havien determinat que els dirigents de la comunitat havien de ser familiars seus. El 1016 una butlla del papa Benet VIII va posar el monestir sota la seva jurisdicció directa.

Restes de la tomba dels fundadors

El 1075, a la mort de l'abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, la situació canvia i Sant Benet fou unit al monestir de Sant Ponç de Tomeres (Erau, Llenguadoc-Rosselló). A la fi del segle XII es va recobrar la independència, l’abat Benet (1108-1152 fou triat entre els membres de la comunitat. En aquesta època (el 1114) l’establiment va patir una nova incursió islàmica, els efectes de la qual foren força greus i es van veure obligats a construir de nou l'església (l’actual, acabada cap el 1212). A continuació fou iniciada la construcció del claustre aprofitant elements de l'anterior.

L'any 1348, durant la Pesta Negra, la comunitat va desaparèixer gairebé del tot. A mitjan del segle XVI, les dependències monàstiques es trobaven força deteriorares. El 1593 va  perdre la seva independència i fou unit a Santa Maria de Montserrat, segons una butlla papal de Climent VIII. Segons això, Montserrat deixava Sant Pau del Camp i obtenia la direcció de Sant Benet, més profitosa. Aquesta unió va fer que, com Montserrat, passés a formar part de la Congregació de Valladolid. Sant Benet va esdevenir un col·legi de les Arts i un centre d’acollida dels monjos d’edat avançada.

El monestir va restar actiu fins l'any 1835. Les propietats foren subhastades i els edificis es van utilitzar com habitatges pels treballadors d’una indústria tèxtil. El lloc fou adquirit per la família del pintor Ramon Casas el 1909, Josep Puig i Cadafalch va encarregar-se de la restauració. El 1931 es va declarar monument nacional. El 2000 fou adquirit per la Caixa de Manresa que ha restaurat el conjunt i que el 2007 va inaugurar un complex conegut com Món Sant Benet dedicat a difondre la història monàstica, de l’època en que va ser residència dels Casas i també de la gastronomia.

Els edificis

L’església i claustre primitius es van haver de refer arrel de l’atac sarraí de 1114. Són les parts més antigues. A llevant del claustre hauria de situar-se la sala capitular, ara pràcticament desapareguda. Posteriorment es va afegir un segon pis a aquell claustre. Al segle XIV es va bastir una nova estructura gòtica utilitzada com a celler. A ponent s’aixeca el palau abacial, del segle XVII.

L’església és de nau única, amb creuer i tres absis. Conserva la cripta. A ponent s’obre un portal de mig punt, amb arquivoltes sense decorar i tres capitells per banda. Té una segona porta més senzilla que comunica amb el claustre. Davant de l’església es conserven les restes del que seria el panteó dels fundadors.

Celler

Galeria posterior

El claustre té quatre galeries amb columnes dobles, un total de seixanta-quatre, amb els seus capitells de gran riquesa. Hauria estat aixecat entre els segles XII i XIII i aplega algunes peces reaprofitades, com ara un capitell de la galeria de llevant, amb baix relleus, potser del segle X. Un altre dels capitells esmenta el nom d’un dels artífexs de l’obra: un tal Bernat. Es conserva un finestral de la sala capitular antiga. Al mateix claustre hi ha diversos enterraments d’època gòtica.

El palau abacial fou construït el 1627, i poc temps després un incendi va destruir l'interior de l'església.

Sant Benet de Bages

El monestir segons una fotografia
de Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany