El priorat cistercenc de Santa Maria de Natzaret té el seu origen en una donació feta al monestir de Santa Maria de Poblet per Sibil·la de Saga, vídua d’Arnau de Cabrera, que el 1311 havia adquirit uns terrenys anomenats Mas d’en Moneder que en aquella època eren extramurs de la ciutat.
La donació es va fer amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. L’abat de Poblet, Pere Alferic (1302-1312) va encarregar-se de la fundació de Natzaret i l’any següent, el 1312, ja hi consta un tal Bernat com prior de la nova casa. Després de la fundació, Poblet va fer algunes adquisicions de nous terrenys, el que va incrementar el seu patrimoni. Els dominis del priorat foren confirmats per Jaume II, el 1315. Sempre fou una dependència de Poblet, el que va provocar moments de desacord entre les dues cases, el 1333 es va produir una queixa de diversos monjos, entre els quals un resident a Natzaret, contra l’abat de Poblet Ponç de Copons (1316-1348) aquestes diferències es van portar fins la Santa Seu, que va resoldre l’assumpte a favor de l’abat.
El 1420 va intentar independitzar-se de Poblet, en aquella època la casa mare pretenia imposar l’abstinència perpètua de carn i tot fa pensar que fos aquesta la raó de fons per intentar la separació. Finalment no es va aconseguir i el prior de Natzaret va acabar destituït. Hi ha constància de l’existència d’un retaule dedicat a sant Hipòlit, ara perdut, fet per aquest priorat per encàrrec de la Confraria dels Gerrers, Escudillers, Rajolers i Ollers al pintor Pere Nunyes (1517). D’altra banda, amb motiu de la guerra dels Segadors, les autoritats van manar que les comunitats que es trobaven fora de les muralles es refugiessin a la ciutat. Arran d’això, les monges del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldonzella es van veure obligades a abandonar-lo, el monestir va resultar destruït el 1652 per les tropes de Felip IV.
Com que en aquell moment el priorat de Natzaret es trobava en decadència (només tenia un monjo) les monges de Valldonzella van demanar poder establir-se aquí. El 1660 es va signar un acord provisional i el 1670 es va formalitzar una permuta amb la finalitat de fer-lo definitiu. Segons aquest pacte, la propietat de Natzaret va passar a les monges, mentre que el priorat va quedar-se amb els terrenys de Valldonzella i, a més, adquiria una casa a la Rambla, on van aixecar una petita església dedicada a la Mare de Déu de Natzaret, a tocar del convent carmelita de Sant Josep, on el priorat encara va subsistir fins el 1835. Del priorat, i després monestir de Valldonzella, només en resta un portal, la casa de la Rambla també ha desaparegut totalment.
A la façana d'un edifici del carrer Capellans, prop de la catedral, els cistercencs hi tenien la Procura on encara hi ha un relleu de l'Anunciació amb l'escut de Poblet.
- ALBACETE, Antoni; GÜELL, Margarida (2013). El reial monestir de Santa Maria de Valldonzella (1147-1922). Barcelona. P. Abadia de Montserrat
- ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
- BAUCELLS I REIG, Josep (1972). Els monestirs del bisbat de Barcelona durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334). II Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Vol. I. Abadia de Poblet
- FIGUEROLA, Pere Jordi; MARTÍ. Josep M. (1995). La Rambla. Els seus convents. La seva història. Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. Arxiu Diocesà de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- MADURELL I MARINON, Josep Maria (1966). El priorat de Santa Maria de Natzaret de Barcelona (1311-1660) notes per a la seva història. Miscellanea Populetana. Abadia de Poblet