Monestir de Santa Maria de Valldonzella

A començament del segle XIII es troben diverses donacions a favor d’aquest lloc (també conegut com Santa Margarida de Valldonzella) on hi consta ja documentalment l’existència d’una comunitat de donades. En un document datat el 1218 es parla ja d’un monestir, que devia estar organitzat segons alguna regla indeterminada, i el nom de la seva priora: Ermesenda de Morera. No és fins més tard, el 29 de març de 1226, que amb l’impuls del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou (1212-1241), es va imposar la regla cistercenca a l’establiment, deixant-lo sota la jurisdicció del mateix bisbat i la tutela del monestir de Santes Creus.

Valldonzella va rebre la donació d’un terreny proper al portal de Sant Antoni, extramurs i conegut com la “Creu Coberta” o també “Coll dels Forcats”. El 1263 es va posar la primera pedra del nou edifici en una cerimònia a la que va assistir Jaume I, el qual també va fer una important donació econòmica per a les obres. El 1269 la comunitat es va traslladar al nou lloc, sense encara poder disposar de l’església; utilitzaven una capella provisional mentre aquella era en construcció. L’any 1462 les monges es van veure obligades una altra vegada a deixar el monestir per refugiar-se a la ciutat, ara al Palau Reial Menor. Van poder retornar a Valldonzella el 1464 trobant el monestir malmès.

Davant la impossibilitat de retornar al monestir, hom va prendre la determinació de que les monges passessin a ocupar el priorat cistercenc de Natzaret, que llavors estava en plena decadència, amb només un monjo. El 1660 es va signar un acord provisional entre els dos monestirs i el 1670 es va formalitzar una permuta amb la finalitat de fer-lo definitiu. Segons aquesta operació, la propietat de Natzaret va passar a les monges, mentre que els cistercencs van quedar-se amb els terrenys de Valldonzella, entre altres pactes.

Encara hi van poder retornar el 1847, restaurant-lo, però després es va obrir el carrer Joaquim Costa (1862), emportant-se pel davant una part dels terrenys. Valldonzella va patir els efectes de la Setmana Tràgica, el que va comportar el saqueig, l’incendi del lloc i la dispersió de les 45 monges que llavors tenia la comunitat. Aquesta es va aplegar en una casa a la Sagrera, mentre es procedia a cercar un nou lloc per tornar a aixecar el cenobi. Es va adquirir una finca al Tibidabo amb l’ajut econòmic de la venda dels solars del convent derruït. L’obra es va fer amb rapidesa i el 1913 ja es va poder ocupar, tot i que la construcció encara continuava segons projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell. Valldonzella encara hauria de patir els efectes de la guerra Civil. La comunitat cistercenca encara es manté activa en aquest lloc.