L’abadia de Sant Salvador de la Vedella (antigament Zaverdera i Lavadera) fou fundada des del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell) en una data força reculada, el 830. Hom considera que aquesta casa podria tenir el seu origen en un assentament eremític relacionat amb les coves que hi ha sota els edificis monàstics, que habitualment es troben sota les aigües de l’embassament. El 835, Lluis el Pietós va emetre un precepte atorgant protecció i immunitat al nou monestir a precs de l’abat Calort de Sant Serni, en aquest document també s’hi fa constar que la comunitat seguia la Regla de sant Benet i tenia la facultat d’elegir el seu propi abat.

Sant Salvador de la Vedella

Sant Salvador de la Vedella

Sant Salvador de la Vedella en època de sequera (2018)

Hi ha poques notícies del monestir: el 955 Branduí, vescomte de Berga, li va fer una donació. El 1040 ja figura com a priorat de Sant Serni de Tavèrnoles, pel que havia deixat de ser una abadia independent. Al segle XII el lloc havia perdut importància com a centre monàstic i en canvi exercia les funcions parroquials per la població que s’havia aplegat a redós seu. En el futur la Vedella mantindria el càrrec de prior, que finalment es fusionaria amb el de rector de la parròquia. A finals del segle XVI, quan es va extingir el monestir de Tavèrnoles, la Vedella va passar a dependre de Sant Pere de la Portella (Berguedà), que va continuar administrant-lo tot i que no hi havia comunitat. Nominalment el priorat es mantingué fins el 1848. Amb la desamortització, la Vedella havia deixat de dependre de la Portella, el papa Pius IX (1873) en va fer una parròquia del bisbat de Solsona. El pantà de la Baells, inaugurat el 1976, va deixar el lloc sense culte submergint sota l’aigua la part més baixa i l’entorn immediat del monestir.

Sant Salvador de la Vedella

Sant Salvador de la Vedella

Taula d'altar procedent del monestir
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Sant Salvador de la Vedella en època de sequera

Possibles ermitatges a Sant Salvador de la Vedella, visibles en època de sequera