El castell de Puig-reig es troba documentat des de l’any 907, a partir segle XII va esdevenir propietat de la casa vescomtal de Berguedà. Un dels vescomtes d’aquest llinatge, el poeta Guillem de Berguedà, va donar en testament l’any 1187 aquesta construcció a l’orde del Temple, que ja tenia altres importants possessions en el territori i que es van incrementar considerablement a partir d’aquell moment.
El 1181 ja és documentada aquesta casa templera, que inicialment s'anomenava "de la Cerdanya", més endavant "del Berguedà i la Cerdanya", per acabar sent coneguda com a "Puig-reig". No fou fins al 1231 que els templers prengueren possessió efectiva del castell gràcies a la confirmació del testament de Guillem de Berguedà efectuada per Jaume I. Possiblement en aquell moment la casa s'independitzà de Palau, a la que estava vinculada, i es formalitzà la constitució de la comada. Les possessions s'incrementaren considerablement en aquest segle, esdevenint una de les cases més riques de Catalunya. El 1278 fou cedida als templers l'església parroquial de Sant Martí, que també era l'església del castell.
El 1269 els templers havien rebut en donació el mas d'Oms, a l'altre costat del Llobregat i que tenia una àmplia extensió de terres on els templers van aixecar el Mas Periques, més apte per administrar els conreus i dominis de la comanda, a més van disposar de l'antiga església de Sant Julià, al seu costat, que en època romànica era de planta basilical amb tres naus, i del pont medieval que travessa el riu per aquest punt, de gran importància estratègica. Quan el 1312, es va dissoldre l'orde del Temple i els seus béns van passar als hospitalers, la casa de Puig-reig va passar de manera indirecta a les seves mans i més endavant va quedar com a priorat depenent de la comanda de Cervera.
Il·lustració de Recueil des poésies des troubadours (sXIII)
Bibliothèque nationale de France
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
La decadència va afectar el lloc, el 1585 fou declarat inhabitable i el castell es va arrendar en qualitat de simple mas, tot i que el títol de comanador es va anar utilitzant fins a la dissolució de l'orde, el 1851. A Puig-reig hi ha diverses edificacions relacionades amb els templers i hospitalers, com ara el castell i l'església de Sant Martí. Una mica més apartat del centre es conserva el Mas Periques un bell exemplar gòtic amb elements defensius i sales amb arcs de diafragma, el conjunt s'ha restaurat i adaptat per a poder-hi celebrar esdeveniments. Al seu costat s'aixeca l'antiga església de Sant Julià d'estructura romànica i que és el resultat d'una adaptació del temple primitiu, ara està dedicada a la Mare de Déu del Carme. Prop seu es troba el pont medieval que comunicava el Mas Periques amb la vila i castell de Puig-reig.
Sant Martí de Puig-reig
Sant Martí de Puig-reig
Sant Martí de Puig-reig
Sant Martí de Puig-reig
Pintura mural de la Mare de Déu i el Nen (s XII -XIII)
Sant Martí de Puig-reig
Pintura mural amb l'Anunciació i la Visitació (s XII -XIII)
Sant Martí de Puig-reig
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
Lipsanoteca procedent de Sant Martí de Puig-reig
Museu de Solsona Diocesà i Comarcal
El Mas Periques
El Mas Periques
El Mas Periques
El Mas Periques
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
- CATALÀ I ROCA, Pere (1997). Els castells catalans. Vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (2005). Templers i hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- SERRA i ROTÉS, Rosa (1985). Castell de Puig-reig. Sant Martí de Puig-reig. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SERRA ROTÉS, Rosa (1986). Els templers al Bergadà. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 15
- SERRA ROTÉS, Rosa (1996). Guillem de Berguedà, un senyor feudal. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 52
- SERRA ROTÉS, Rosa (2016). Arnau Sescomes: rellevància político-religiosa i mecenatge artístic a la Catalunya del segle XIV. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 127
- SERRA, Eudald (2015). Puig-reig, castell de Guillem de Berguedà i comanda templera. Barcelona: Ed. Sunya
- VILADÉS LLORENS, Ramon (1986). El Mas Periques de Puig-reig: probable edifici dels Ordes Militars. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 15
- Enllaç ↗ : Casa Periques
Puig-reig és entre Navàs i Gironella
1 - Castell de Puig-reig
2 - Església de Sant Martí
3 - El Mas Periques