Monestir de Santa Maria de Serrateix
Sancte Marie Serratexi / Serra de Texo
(Viver i Serrateix, Berguedà)
El lloc de Serrateix fou repoblat al segle IX de la mà del comte Guifré el Pelós (c840-897), d'aquella primera època serien l'església parroquial de Sant Pere (l'actual ajuntament) i la Torre de l'Abat, ara formant part del conjunt d'edificis monàstics. La primera notícia que fa referència a un establiment monàstic és del 941, en una donació a favor de la casa; això significa que la fundació és anterior. Hom coneix també el nom del seu primer abat: Froilà.
L'any 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el seu germà Miró (successor d'Oliba Cabreta) llavors bisbe de Girona i el bisbe de la Seu, diòcesi on pertany el monestir, oficialitzaren la fundació alhora que el van dotar econòmicament. Hom té poques notícies de les construccions d'aquella època, es conserva sota el creuer i absis de migdia una estança que es tractaria de la primera església utilitzada per la comunitat. L'any 1077 es va començar la construcció de l'església actual, obra que es va poder afrontar gràcies a la seva bona situació econòmica. Aquest nou temple es va consagrar l'any 1126, era un edifici de nau única, amb creuer i tres absis. La situació del monestir va empitjorar molt al segle XIV a causa dels episodis de pesta i els esdeveniments bèl·lics que afectaven el territori.
El claustre era en ruïna i el campanar amenaçava caure, Pere el Cerimoniós va ordenar la construcció de la torre campanar actual, ben fortificada. El segle XV és també època de decadència i les dependències monàstiques encara es trobaven en força mal estat. Entre el 1505 i 1563 el monestir va estar regit per abats comendataris, nomenats des de fora de la comunitat, continuaren les dificultats econòmiques i s'agreujà la situació amb motiu del relaxament dels costums dins de la comunitat. Tot i això, el 1527 es va refer el palau abacial. Al segle XVII el lloc va gaudir d’una revifalla econòmica, cosa que va permetre portar a terme obres de construcció importants i es van encomanar retaules i altre mobiliari.
Capçalera de l'església del monestir
Façana de l'església, amb el campanar fortificat
Aquesta activitat constructora va comportar la reedificació dels absis laterals i l'adquisició de nous retaules per aquestes capelles i per les que es van obrir als laterals de l'església. També es van reformar profundament les estances dels monjos, al voltant del claustre. Aquell claustre es va refer totalment, obra que es va portar a terme entre els anys 1789 i 1793, aquelles obres van continuar, ja al segle XIX, amb la remodelació interior de l'església on es va afegir la decoració de guix, neoclàssica. La reforma també va afectar les urnes dels sants màrtirs, que es van situar a la capella sud. El segle XIX va comportar una colla d'esdeveniments negatius, com la guerra del Francès i el tancament del monestir entre els anys 1820 i 1823. Que també el va afectar amb la pèrdua de patrimoni mobiliari, entre altres elements, les urnes de les relíquies.
El 1835 va arribar la desamortització definitiva, tot i que segurament per la seva situació els monjos no van abandonar del tot el monestir i van poder quedar-se per la rodalia i tenir cura mínimament del patrimoni. Els edificis van passar a mans del bisbat, que encara és el propietari del lloc. La destrucció més important va tenir lloc en època més recent: la guerra Civil va comportar l'incendi del monestir i la pèrdua del mobiliari. Després de la guerra es va restaurar l'església per retornar-li el culte. La restauració de la resta d'edificacions es va impulsar a partir del 1977, amb la creació del Patronat d'Amics de Serrateix.
Portal d'entrada al monestir, amb el palau de l'abat
Escut de l'abat Joan de Berart i la data de 1754
L'absis central sobrealçat, entre les dues
capelles renovades el segle XVII
Dependències monàstiques en ruïnes
Primera església monàstica, ara sota el creuer i capella sud
Més endavant s'utilitzaria com a lloc de sepultura
Nau de l'església modificada
per la decoració de guix del segle XIX
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany
Capella nord, obra del segle XVII
Capella sud
Sarcòfag del comte Oliba Cabreta, a l'església
Sarcòfag del comte Oliba Cabreta
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany
La primitiva sala capitular
Arcosoli gòtic, on hi havia el sepulcre de
l'abat Berenguer de Torigues
Galeria del claustre superior
Teulada sobrealçada, sobre l'església
Merlets de la torre campanar
Pati de l'Abat
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany
Pati de l'Abat
Pati de l'Abat. Escut de l'abat Felip-Anton Escofet
Ossari d'Arnau de Vilar (1375?)
Procedent del claustre del monestir
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Ossari de Gillelma de Torigues (1375?)
Procedent del claustre del monestir
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Sepulcre de l'abat Berenguer de Torigues (segle XV)
Procedent de l'arcosoli gòtic del claustre del monestir
Ara al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
- BADIA I MASGRAU, Josep Mª (2004. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Serrateix: Patronat d'Amics de Serrateix, 2004
- BOLÒS, Jordi (2000). Dominis monàstics i organització del territori a l'edat mitjana. Territori i societat a l'Edat Mitjana, història, arqueologia, documentació, vol. 3
- BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X- XV). Barcelona: Fundació Noguera
- BOLÓS, Jordi (2006). Santa Maria de Serrateix. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CALDERER, Joaquim; TRULLÉN, Josep M. (dir.) (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'art romànic i gòtic. Solsona: Bisbat de Solsona
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- FELIU DE TRAVY, Ignasi (1977). El monestir de Santa Maria de Serrateix. Una aproximació a la seva història. Granollers: Ed. Montblanc-Martin
- GAVÍN, Josep M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavín
- HUCH, Ramon (1994). Notes històriques de la ciutat de Berga. Berga: L’Albí
- RIU, Manuel (1960). Santa Maria de Serrateix al segle XVIII. Notes d'economia monàstica. Serra d'Or. Any II, núm. 5
- RIU, Manuel (2005). Fundació del monestir de Santa Maria de Serrateix. Urgellia, núm. 15. Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana
- RIU BARRERA, Eduard (1981). Rocs & sants. Dades sobre la cristianització?. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 2
- VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. 1 - El Berguedà. Barcelona: Artestudi Ed.
Al lloc de Serrateix, a ponent de Navàs