Templers de l’Espluga Sobirana

Spelunca Superiori / Capuig / Comanda templera de l’Espluga

(l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Castell de l'Espluga
Templers de l'Espluga
Restes del castell de l'Espluga

L’Espluga de Francolí es va començar a repoblar a mitjan segle XII, en el darrer quart d’aquella centúria el lloc s’havia dividit en dos dominis, el de l’Espluga Sobirana el senyor del qual era Ponç II de Cervera i el de l’Espluga Jussana, del seu germà Ramon de Cervera.

Castell de l'Espluga
Castell de l'Espluga
Dibuix publicat a El Museo Universal (27-09-1863)

A mitjan de segle XIII l’Espluga Sobirana era de Simó de Palau, vescomte de Bas, i al morir aquest la seva vídua va llegar el senyoriu a l’orde del Temple, el 1254, mentre que per un altre costat l’Espluga Jussana havia anat a parar a mans de l’orde de l’Hospital. Els templers compartien alguns drets senyorials amb altres persones pel que no eren els amos absoluts, van mantenir diversos plets amb el monestir de Poblet i fins i tot es va determinar la venda del senyoriu als cistercencs el 1271, cosa que no es va formalitzar mai i aquesta situació es va mantenir fins la dissolució de l’orde.

Els templers no es van establir immediatament a l’Espluga i no és fins el 1270 que hom troba el primer comanador, Berenguer de Portell. Aquesta casa depenia directament de la comanda de Barberà i va mantenir el domini del lloc fins l’extinció de l’orde, amb això, el 1317 els seus béns es van afegir als de la comanda hospitalera de l’Espluga. Tot i que la comanda templera posseïa el castell de l’Espluga, aixecat per Ponç I de Cervera (el pare de Ponç II i Ramon) sembla que no el van ocupar mai. Un cop es va unificar amb la casa hospitalera esdevindria la seu de la comanda de l’Hospital de l’Espluga.

Castell de l'Espluga
Castell de l'Espluga
Fotografia de Jordi Contijoch Boada, a Calaix

Bibliografia:
  • ALTISENT, Agustí (1967). L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200. L'Espluga de Francolí: Casal de l'Espluga
  • BONET ESTRADÉS, Manel (1985). Un ejemplo de núcleo urbano bipolar de la Catalunya Nova: L’Espluga de Francolí. En la España medieval, núm. 7
  • CATALÀ I ROCA, Pere (1993). Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
  • FUGUET I SANS, Joan i altres (1995). Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • FUGUET I SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
  • GUASCH I CANTI, Joan (1980). L'Espluga i els ordes del Temple i de l'Hospital. Arrels, núm. 1. L'Espluga de Francolí: Casal de l'Espluga
  • MENCHON BES, Joan (2015). Aportacions al coneixement de l'Espluga de Francolí en època medieval, treballs arqueològics al Capuig (2011). Aplec de treballs, núm. 33

Situació:
Vista aèria

Les restes del castell són a la part alta de l'Espluga de Francolí