Aquest lloc fou conquerit als musulmans el 1153 i els Montcada en van prendre la possessió, tot i que la senyoria pertanyia al rei Alfons el Cast. Aquest, el 1165 va atorgar carta de població, però el 1174 ho va donar als templers i vuit anys més tard Ramon de Montcada va fer el mateix amb la seva part, assumint el Temple el ple domini del lloc. El mestre provincial atorgà una nova carta de població el 1192. El primer comanador d’Horta és esmentat el 1193, i el 1236 la comanda esdevé autònoma deixant de dependre orgànicament de la de Miravet. A començament del segle XIV, quan foren suprimits els templers, la comanda va passar a mans dels hospitalers, dins la castellania d'Amposta.

La comanda d’Horta hauria de tenir el seu centre en el castell, ara pràcticament desaparegut tot i que el traçat dels carrers de la part altra de la vila conserva el seu aspecte medieval. Tradicionalment s’admet que el convent dels Àngels (o Sant Salvador d’Horta) té el seu origen en una capella d’època templera i que hi mantenien un priorat, després el lloc va passar a mans dels hospitalers i més endavant el van ocupar els franciscans.

La comanda d'Horta sembla que era situada al mateix lloc on, anys després, s'hi va instal·lar el convent franciscà
També degueren ocupar el castell, aixecat a la part més elevada de la vila i del que en resta el topònim i algun mur a les cases de la vila

1 - Castell d'Horta (desaparegut)
2 - Església de Sant Joan
3 - Convent dels Àngels
4 - Torre del Prior, o de Galindo