|
El lloc de
Vilalba, que depenia dels templers de
Miravet, fou repoblat el
1224 per iniciativa d’aquest orde. El 1236, quan es va
reorganitzar el territori sota domini templer, el lloc de
Vilalba va passar a dependre de la
comanda d’Ascó. El 1317, quan
l’orde del Temple es va dissoldre, la població va quedar sota
els hospitalers. Aquest orde de l’Hospital hi va establir una
comanda, però ja al segle XV; el primer comanador conegut fou
Alfons de Liany (1476), aquest establiment va tenir continuïtat
fins el 1851 tot i que a finals dels segle XVIII pràcticament
havia desaparegut. |
Església de la Mare de Déu de
Gràcia |
|
En aquest lloc els
templers i després els hospitalers hi tenien un castell i l’església
parroquial. Del castell no hi ha restes visibles però es conserva
l’església parroquial amb dos edificis, el primer dels quals és una
senzilla construcció gòtica d’època templera, dedicat a la Mare de
Déu de Gràcia i ara desafectat. També és conegut com “la Confraria”.
Aquesta parròquia depenia de l’orde del Temple i més endavant de
l’Hospital. La segona església, dedicada a Sant Llorenç fou
construïda entre 1601 i 1705 i va prendre les funcions de parròquia
però ja sota la jurisdicció de la seu episcopal de Tortosa. Hom
suposa que “ca la Senyora” era la residència del comanador de
Vilalba. |
Ca la Senyora (1988) |
