Una tradició
ens explica que la Mare de Déu de la Bovera fou trobada de
manera miraculosa per un pastor en la soca d’una alzina. Cada
cop que pretenien portar-la al poble de Guimerà, la imatge de la
Mare de Déu retornava a la alzina el que s’interpretava com la
voluntat inequívoca d’aixecar un santuari en aquell lloc, dalt
un turó a ponent del poble. |

Santuari de la Bovera |
Més enllà de la
llegenda, hom sap que el 1190 Pere de Tàrrega va fundar el monestir
de Santa Maria de la Bovera, que va posar sota la direcció de la
seva filla Elisenda, primera abadessa del lloc i amb la protecció
del monestir de Vallbona de les Monges. La seva vida fou força
curta, el 1237 sota l’abadiat d’Agnès de Guimerà la comunitat fou
autoritzada a deixar aquest lloc degut a les condicions precàries
que reunia. Una part de la comunitat es va dirigir a
Santa Maria de Valldaura, a Olvan, mentre que l’altra es va quedar ben a prop, a la
vall del riu Corb, on es va aixecar el nou monestir de
Santa Maria
de Vallsanta, el trasllat definitiu a aquest lloc es realitzà el
1246, un cop s'acabaren les obres del nou establiment. |

Santuari de la Bovera |