Benedictins
 

El lloc era propietat de Sant Miquel de Cuixà, que el 1045 va començar la construcció d'un monestir, el 1066 es va consagrar l'església. La comunitat fou afavorida pels comtes d'Empúries.

Entre altres propietats, tenia la de l'església de Santa Coloma de Matella, on més tard s'hi aplegaria una comunitat.

A mitjan del segle XV passa a ser dirigit per abats comendataris. Des del 1592 és unit a Sant Pere de Galligants després d'anys de decadència. Perdurà fins el 1835. Ara és l'església parroquial de Sant Miquel.