Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Sant Miquel de Cuixà
Abbaye de Saint Michel de Cuxa / Saint-Michel de Cuixà
< anterior Inici França Occitània Pirineus Orientals

següent >

castellano
cercador contacte

Conflent
Codalet / Codalet

Origen

El monestir de Sant Miquel de Cuixà té el seu origen en un altre establiment proper conegut com Sant Andreu d’Eixalada, fundat el 840 i avui desaparegut. Prop d’aquell centre monàstic s’aplegaren a Cuixà un grup de religiosos al voltant d’un tal Protasi (843) utilitzant una antiga església dedicada a
sant Germà d’Auxerre. Les dues comunitats estaven relacionades des de l’any 864 i figuren esmentades alhora en els documents. El 878, Eixalada va patir el efectes d’un aiguat i una riuada del Tet que es va emportar el monestir i alguns dels seus monjos aigua avall.

Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà

Benedictins

Fundació

Aquesta desgràcia va fer que es prengués la decisió de no reconstruir el monestir i traslladar-se a Cuixà. El juny del 879 es funda el monestir de Sant Germà de Cuixà, amb el mateix Protasi al seu front. L’establiment fou posat sota la protecció del comte Miró I de Conflent.

Després d’una època sense notícies del cenobi, el 938 s’esmenta el lloc com Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. A l’època del comte Sunifred II de Cerdanya l’abadia va entrar en una època d’expansió; el mateix comte va obtenir del papa Agapit II (946-955) una confirmació de béns, a més del privilegi d’exempció, és a dir que no depenia de cap seu episcopal, cosa gens freqüent en aquella època. Alhora també va impulsar la construcció d’una nova església, consagrada el 953.


Sant Miquel de Cuixà
Interior de l'església
 

Claustre

Esplendor

Immediatament es va procedir a la construcció d’una nova església (956-974), més gran que l’anterior. En aquella època el monestir era governat per l’abat Garí, personatge influent que va dirigir també les abadies de Sant Hilari de Carcassona, Santa Maria d’Alet i Sant Pere de Lesat. El dux venecià Pere Orseolo va refugiar-se a Cuixà ajudat per Garí, on va morir el 988, fou considerat sant i es conserva encara la seva tomba primitiva al claustre.

Sant Miquel de Cuixà
El claustre

Sant Miquel de Cuixà
El mur de separació de la nau lateral


Sant Miquel de Cuixà Sant Miquel de Cuixà
Porta entre l'església i el claustre, amb restes de la tribuna

L’abat Oliba

En aquella època Cuixà era un monestir molt poderós i les seves possessions eren importants. Oliba, fill del comte Oliba Cabreta, va heretar els comtats de Berga i Ripoll, però el 1002 va ingressar com a monjo de
Ripoll deixant els afers comtals als seus germans. En 1008 fou elegit abat de Ripoll i Cuixà, més endavant va esdevenir bisbe de Vic. Oliba va impulsar més obres de construcció a Cuixà, a més d’intervenir en molts altres afers de la mateixa comunitat i dels molts altres espais on va influir. Va morir a Cuixà el 1046. Aquesta època de puixança va tenir continuïtat fins a finals del segle XII.

Sant Miquel de Cuixà
L'església de l'abadia, amb el campanar

Sant Miquel de Cuixà
El campanar


Decadència

A finals del segle XII la mala administració del monestir van portar-lo a la seva decadència, fou dirigit per abats d’altres abadies i en els segles XIV i XV comencen a trobar-se abats comendataris. L’església va patir reformes estructurals d’importància. El darrer monjo fou expulsat el 1793.

Sant Miquel de Cuixà
Cripta

Venda de les propietats

La Revolució va portar a la seva venda i amb això a la degradació arquitectònica. Un dels dos campanars va caure el 1839 i per altra banda es va perdre bona part de la seva decoració escultòrica, una part del claustre va anar a Estats Units i ara s’ha de veure a The Cloisters de Nova York.


Recuperació

La vida monàstica es va recuperar el 1919, amb l’arribada d’una comunitat cistercenca. Després va venir l’època de l’estudi i recuperació arquitectònics, en bona part gràcies a la intervenció de Puig i Cadafalch. A partir de 1965 s’hi va establir una nova comunitat benedictina depenent de
Montserrat.

Sant Miquel de Cuixà
El transsepte amb el pas posterior i una absidiola

L’església

L’església de Cuixà es la que es va aixecar entre els anys 956 i 974, amb modificacions posteriors. És de grans dimensions, de tres naus separades per murs gruixuts amb obertures amb arcs ultrapassats. Les naus laterals són més curtes. Aquest conjunt és rematat per un creuer. Als costats del presbiteri (de planta quadrada) hi havien unes obertures que portaven a l’exterior, seguides per dues parelles d’absidioles, una de les quals s’ha perdut. El presbiteri fou modificat en època gòtica.


En època de l’abat Oliba es van fer importants reformes a l’església. Es van edificar uns estrets passadissos als costats del presbiteri, aprofitant les obertures a l’exterior, que es van rematar amb uns absis. Més endavant es van unir amb un pas transversal que ocupava l’espai d’una construcció anterior i a la que també s’hi va afegir un absis, de manera que aquesta església va passar a tenir-ne un total de set.

Sant Miquel de Cuixà
Absidiola

Al segle XI es van aixecar els campanars, uns dels més antics d’aquesta mena i que més endavant serviren de model per d’altres. Ocuparen els extrems del transsepte, tancant les absidioles exteriors. En època barroca es va afegir una capella a l’extrem oriental de l’edifici que va fer desaparèixer l’absidiola central.


Criptes

Entre el 1030 i 1035 es van construir diversos cossos a ponent de l’església. Per una banda la capella del Pessebre, de planta circular, amb un absis i un gran pilar rodó al mig. Aquesta capella té unes altres als costats, dedicades als arcàngels Rafael i Gabriel. A llevant, i encara al subsòl, es troba una construcció transversal, de tres naus des d’on es pot accedir al claustre. Sobre la capella del Pessebre i separada de l’església per un atri es trobava la capella de la Trinitat, de la que només es conserva la seva base.

Sant Miquel de Cuixà
El Pessebre

Sant Miquel de Cuixà
El Pessebre

Sant Miquel de Cuixà
Cripta


El claustre

El claustre de Cuixà es va refer amb elements diversos recuperats després de la dispersió soferta. La seva disposició no és la original i més encara: alguns dels capitells no procedeixen del mateix claustre; són de la tribuna de l’interior de l’església (desmuntada al segle XVI) i de la que es conserven altres elements disposats al portal que comunica el claustre amb l’església.

De les altres dependències del monestir en resta ben poca cosa.

Sant Miquel de Cuixà
El claustre
Claustre

Sant Miquel de Cuixà Sant Miquel de Cuixà Sant Miquel de Cuixà

Mobiliari  

Taula d’altar (s. X). És la de l’església consagrada el 974. És una peça de marbre de Carrara, d’origen romà. Té una sèrie de grafits, entre els que destaca el nom d’Oliba, potser el mateix gran abat.

A la Biblioteca Municipal de Perpinyà es conserva l’Evangelari  de Cuixà (primera meitat del segle XII), esplèndidament decorat.

Bibliografia:
- Pere Ponsich, Olivier Poisson, Géraldine Mallet. Catalunya Romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1995
- André Bonnery. Abadia de Sant Miquel de Cuixà. MSM. Vic-en-Bigorre, 2005

Enllaça amb:
Abadia de Sant Miquel de Cuixà

Situació

El monestir de Cuixà es troba dins el terme de Codalet,
al Conflent (departament francès de Pirineus Orientals, Llenguadoc Rosselló). Al sud de Prada


Sant Miquel de Cuixà

Baldiri B. - Juny de 2014