 |
Monestirs de Catalunya |
 |
Benedictins | Monestir de Sant Pere de Galligants |
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
En 1592 i en el marc d’una reorganització general, el papa Climent VIII li uní els monestirs, també benedictins, de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) i Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà), que es trobaven en franca decadència. El monestir fou víctima en diverses ocasions de les inundacions ocorregudes a causa de la seva situació propera al riu Galligants. En aquest mateix sentit, va patir greument els efectes de la Guerra del Francès que va deixar l’establiment pràcticament en ruïnes. Els monjos no hi pogueren tornar fins el 1814 i no es va arribar a refer mai del tot, el 1836 fou clausurat. |
 Portada de l'església |
 Rosassa a la façana principal |
|
El lloc es va utilitzar com a caserna de la Guàrdia Civil, cosa que no va poder impedir noves inundacions que el van tornar a afectar (el 1843 i 1861). En la segona meitat de segle es va aixecar el sobreclaustre, es va restaurar i adaptar pom a museu, des del 1992 és la seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’església es va utilitzar regularment fins la Guerra Civil, després també va quedar incorporada al museu. |
 Capçalera i campanar |
 Campanar de planta octogonal |
|
Del conjunt monàstic es conserven l’església i el claustre d’època romànica, s’ha perdut la resta de dependències. El que encara queda és de difícil interpretació i datació a causa de les intervencions i reparacions fetes en el decurs de la seva història, les muralles, avingudes, guerres... L’església és de planta basilical amb tres naus; té un transsepte irregular: al sud s’obren dues absidioles, al nord dues més però disposades de manera diferent: una a llevant i l’altra al nord. En aquest braç del transsepte s’aixeca el campanar, de planta octogonal. Interiorment l’església conserva alguns capitells historiats que s’han volgut vincular al Mestre de Cabestany. A la façana de ponent, es troba la portada que s’ha vist com un element anterior a la fàbrica de l’església actual; sobre seu es troba una rosassa que podria situar-se a cavall dels segles XII i XIII. |
 Absis de la capçalera |
 La muralla sobre la capçalera de l'església Fotografia de 1877 publicada a Girona entre 4 rius |
|
|
 Campanar de l'església |
 Murailles antiques de Girone Gravat de L. Bacler D'Albe, 1798 Institut Cartogràfic de Catalunya |
 La nau central |
 L'església a començament del segle XX Foto publicada a Sant Pere de Galligans |
 El presbiteri |
 Nau lateral |
 |
 |
|
Relleu de pedra procedent de Sant Pere de Galligants (segle XIV) Museu d'Art de Girona |
||
|
El claustre és de
planta rectangular i presenta un conjunt de seixanta capitells,
vinculats estilísticament amb els del claustre de
Sant Cugat del Vallès. |
|
 Claustre |
 El claustre |
||
 Claustre de Sant Pere de Galligants |
 Lleons enfrontats |
 Capitell vegetal |
 Capitell amb entrellaços |
 Lleons enfrontats |
 Capitell corinti |
 Capitell fantàstic amb una figura humana |
 Conjunt de capitells del claustre |
 Columnes aparellades |
 Decoració vegetal |
 Corinti, amb caps humans |
 El claustre de Sant Pere de Galligants |
 Mare de Déu del Carme (segle XVII) Procedent de Sant Pere de Galligants (segle XIV) Museu d'Art de Girona |
|
|
|
Bibliografia: - CALZADA I OLIVERAS, Josep. Sant Pere de Galligans. Girona: Diputació de Girona, 1983 - FABRE, Jaume. Girona entre 4 rius. Girona: Ajuntament de Girona, 1986 - SANS I ALGUACIL, Antoni; PLADEVALL I FONT, Antoni. Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 |
Enllaç: - Museu d'Arqueologia de Catalunya  |
||
|
|
|||
|
Situació
El monestir és al nord de la
ciutat, a la part baixa, prop del riu Galligants i sota la catedral |
|
||
| Baldiri B. - Abril de 2013 |
: N
41.988939 E 2.826279