El convent de Santa Anna de frares franciscans recol·lectes fou fundat a Alcover l’any 1582 gràcies a la intervenció de la mateixa vila que així ho va demanar i de l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustín. Els fou facilitada l’ermita de Santa Anna que s’havia fundat el 1521 després que Alcover patís un greu episodi de pesta, aquella capella s’havia aixecat als afores de la vila, a tocar del camí de Mont-ral.
L'església, ara auditori
Els primers frares van adaptar-se a la primitiva construcció fins que al voltant de l’any 1617 van poder començar les obres d’ampliació de les dependències gràcies a la integració de la comunitat amb els afers de la vila amb el conseqüent suport financer i la relativa bona situació econòmica general. Però aquell mateix any un aiguat va afectar Alcover i especialment el convent, va caure l’església vella de Santa Anna a més de quedar afectades les obres de construcció que estaven portant a terme.
Després de l’aiguat es va poder continuar amb la construcció de l’església nova en la que hi participarien algunes famílies adinerades de la població, els promotors van aixecar les capelles laterals que s’acabarien en el tercer quart del segle XVII. Durant la mateixa època també es construirien les altres dependències conventuals de la casa, refetor, cel·les, el claustre de dos nivells, etc. A finals de segle la construcció es podia considerar acabada i durant el segle XVIII va viure una època de certa prosperitat, disposant d’una comunitat nombrosa, que va permetre portar a terme obres d’ampliació i de millora. Ja al segle XIX el convent d’Alcover va patir els efectes adversos de la situació política i social de l’època, la guerra del Francès va afectar Alcover i el seu territori. Va patir més durant el Trienni Liberal quan, després d’un període de certa calma, el 1822 el convent fou atacat resultant saquejat i incendiat. Després encara va poder recuperar l’activitat.
Capella dels Figuerola, amb la seva decoració mural
Però el 1835, després de la supressió de les cases monàstiques, la comunitat va fugir del convent de Santa Anna per por a les agressions, coneixedors dels successos en altres llocs, com ara a Barcelona o Reus, malgrat tot alguns dels frares fugitius van morir a mans dels revoltats. L’abandonament va portar també la pèrdua dels béns mobles i de l’arxiu que foren cremats o es van dispersar. D’acord amb el document de cessió de la primitiva capella de Santa Anna als franciscans, la propietat del lloc va retornar al municipi d’Alcover que més endavant el va arrendar, a finals de segle estava en estat ruïnós, segons la descripció que en fa Gaietà Barraquer. El 1920 el lloc fou cedit com a caserna de la Guàrdia Civil i s’hi van fer algunes intervencions per adequar-lo al nou ús. L’església havia perdut la coberta i servia de magatzem. Un cop perduda la funció de caserna, els edificis no van tenir un destí clar i van anar caient en ruïna fins que a partir del 2010 es va impulsar la seva rehabilitació, el 2011 el convent fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i ara, un cop rehabilitat, és un equipament cultural que porta el nom de Convent de les Arts.
Decoració de la capella dels Figuerola
Gravat de F. Muntamner, 1791
Biblioteca Nacional de España
Lateral de l'auditori
Pou del claustre
El claustre
El claustre
El claustre
El claustre
Òcul de l'antiga església
amb l'església de l'Assumpció
Fotografies de Jodi Cantijoch (gencat.cat)
El claustre
Fotografia de M.E. Giménez (gencat.cat)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya, Fons Salvany
- BARBARÀ I CAMAFORT, Andreu (1981). El Convent de Santa Anna. Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs. Núm. 13
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOADAS LLAVAT, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Lleida: Pagès. Ed.
- CAMPS, Jaume (2015). El Convent de les Arts. Quatre-cents anys de sensacions. Alcover: Centre d’Estudis Alcoverencs
- CAVALLÉ, Joan (1982). Alcover i el convent de Santa Anna ara fa quatre-cents anys. Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs. Núm. 19
- CAVALLÉ, Joan (1982). Acta fundacional del convent de Santa Anna. Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs. Núm. 19
- MARCA, Francisco (1764). Chronica Seráphica de la santa provincia de Cataluña de la Regular Observancia de nuestro padre san Francisco. Barcelona: P. Carmelitas Descalzos
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica, 1959
- TRENCHS ÓDENA, Josep (1987). El "Llibre d'obits" de Santa Ana de Alcover (Tarragona) (notas para la historia de una comunidad franciscana, 1532-1835). Saitibi. Núm. 37
El convent de Santa Anna és al nord d'Alcover, a tocar de la carretera de Mont-ral