Monestirs
Monestirs
d'Aragó
Monestir de Santa Maria d'Ovarra
Monasterio de Santa María de Obarra
< anterior Inici Espanya Aragó Osca següent >
castellano
cercador contacte facebook

Osca

Orígens

L’origen d’aquest monestir és confús i existeixen diverses opinions i versions sobre els primers anys de la seva existència, fet que s’agreuja si tenim en compte que en època posterior es van confeccionar diversos documents falsos. La primera notícia que l’esmenta està datada l’any 871, després passaria per una època de decadència que es va acabar quan va rebre la protecció de la casa comtal de Ribagorça.

La seva riquesa patrimonial, imprescindible per a la seva subsistència, es va anar engrandint. Bernat I (comte de Ribagorça entre el 920 i 955) va impulsar la vida monàstica, a més de procurar-li diverses donacions, entre les quals es parla d’un “tresor”. En aquesta època es va modificar l’advocació del lloc que va passar d’estar dedicat a sant Pere, a la Mare de Déu. El lloc també s’utilitzava com a panteó comtal.

Santa Maria d'Ovarra
Santa Maria d'Ovarra

Benedictins

 

Santa Maria d'Ovarra
Esglésies de Sant Pau i Santa Maria
Santa Maria d'Ovarra
Absis central

Decadència

A mitjan del segle XI, Ovarra entra en decadència i fins i tot es secularitza. Finalment aquest monestir, juntament amb el de Sant Pere de Taverna queden units al de Sant Victorià d’Assan com a priorats seus, no sense resistències. Probablement això va succeir l’any 1078. Aquesta annexió seria confirmada amb posterioritat per diverses butlles papals.

Ovarra mantindria una certa capacitat de maniobra i decisió sobre els afers que l’afectaven, però aquesta situació es va anar perdent. Fins i tot la vida comunitària va quedar reduïda a la mínima expressió. Aquesta situació també va facilitar la pèrdua de possessions i rendes.

Al segle XIV Ovarra va rebre la protecció dels senyors de Mur de Pallerol, que ja havien mantingut relació amb el lloc des de molt abans. Entre el 1550 i 1557 es va aixecar el nou palau prioral, construcció impulsada pel prior Pere de Mur.

Santa Maria d'Ovarra
Exterior de la capçalera

A finals del segle XIV va desaparèixer definitivament el priorat d’Ovarra, el 1580 el lloc fou saquejat, va continuar com a simple santuari fins que va quedar abandonat. El 1874, ja dissolt el monestir de Sant Victorià, Ovarra va passar al bisbat de Barbastre. A més de l’abandó, el lloc va quedar encara més afectat en la guerra Civil. A la segona meitat del segle XX es va restaurar l’església.
 

Santa Maria d'Ovarra
Palau prioral
Santa Maria d'Ovarra
Palau prioral

Els edificis

Del monestir d’Ovarra queden encara les esglésies de Santa Maria i de Sant Pau, a més de les ruïnes del palau prioral. L’església de Santa Maria és de planta basilical, amb tres naus i tres absis. Té una senzilla portada orientada al sud, probablement del segle XI. Al seu costat la base d’un campanar inacabat.

L’església o capella de Sant P
au és de reduïdes dimensions i probablement s’utilitzava pels fidels que s’atansaven al monestir, ja que l’església de Santa Maria estaria reservada a la comunitat.

Santa Maria d'Ovarra
Portada sud
Santa Maria d'Ovarra
Portada sud

Santa Maria d'Ovarra
Capitell de la porta
Santa Maria d'Ovarra
Capitell de la porta
Santa Maria d'Ovarra
Església de Sant Pau

Bibliografia
- Manuel Iglesias Costa. El monasterio ribagorzano de Obarra. DDPCB. 1994
- Jo
rdi Boix i Pociello. Catalunya romànica XVI la Ribagorça. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996
 

Situació

El monestir d’Ovarra està situat just a l’entrada del congost del mateix nom, per on flueix l’Isàvena


Monestir de Santa Maria d'Ovarra

Baldiri B. - Maig de 2011