Monestir de Santa María de la Sierra
Santa María de Sotosalbos / Sotos Albos / Saltus Albi
(Collado Hermoso, Segòvia)
El 1133, el bisbe de Segòvia, Pedro de Agen (1112-1149), va fundar un establiment monàstic seguidor de la regla de Sant Benet en aquest lloc, on possiblement ja existia una capella i un eremitori. El nou monestir va quedar sotmès al bisbe, que participava en les qüestions importants, com ara l'elecció d'abat. A finals d'aquell segle es trobava en decadència i el 1201 el bisbe hi va intervenir per redreçar la situació.
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia
Això faria que la casa passés a estar sota l'òrbita cistercenca, abans del 1219, data en què ja hi ha constància de la nova situació. Hom ha mantingut que la data de canvi d'orde va tenir lloc el 1212, posant la casa sota la filiació directa de Cîteaux (Costa d'Or) i amb la intervenció dels monjos de Carracedo (Lleó). Gregori IX, papa entre els anys 1227 i 1241, li va atorgar la seva protecció, alhora que li confirmava els béns. Així i tot, consta que, cap al 1300, Sotosalbos passava per una època de decadència i patia dificultats econòmiques. El 1467 es va unir a la Congregació de Castella i el 1498 es va convertir en un priorat del monestir de Sacramenia (Segòvia).
En aquell moment tenia una comunitat amb, només, dos membres, un d'ells el prior. A partir d'aquí el lloc s'esmenta com a Santa María de la Sierra. L'estat de precarietat va continuar, només hi havia algun monjo que tenia cura del lloc, però, a poc a poc el monestir es va anar deteriorant i en el segle XVIII es trobava en situació de ruïna parcial. Fou desamortitzat el 1835 i actualment és de propietat privada, pràcticament només es conserven les ruïnes de l'església, que és de l'època de l'arribada dels cistercencs, una construcció d'estructura romànica, de tres naus. S'hi ha fet obres de consolidació. La imatge de la Mare de Déu de la Sierra, venerada en el monestir fins al 1825, es conserva a l'església parroquial de Sotosalbos.
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia
Planta de l'església, segons Torres Balbás (1945)
Filiació de Sotosalbos
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)- ALDEA, Quintín; i altres (1973). Diccionario de historia eclesiástica de España. Vol. 3. Madrid: I.E. Florez
- ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- COLMENARES, Diego de (ed. 1846). Historia de la insigne ciudad de Segovia, vol. 1. Segòvia: Imp. Eduardo Baeza
- ENRÍQUEZ DE SALAMANCA, Alejandra (2016). Legibilidad en monasterios de Castilla y León. ETSA Valladolid
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2007). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Segovia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GÓMEZ SANTOS, Antonio (1971). Santa María de Parraces, Nuestra Señora de la Sierra y San Pedro de los Picos. Estudios Segovianos, núm. 67-69
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1659). Cisterciensium Annalium, Vol. 4. Lió: L. Anisson
- MARTÍN POSTIGO, M.ª de la Soterraña (1982). El monasterio de “Santa María de la Sierra” (Sotosalbos). Cistercium, núm. 163
- MONGE, M. Aitana (2011). Santa María de la Sierra, una curiosa opción ornamental dentro del Císter castellanoleonés. Anales de historia del arte, núm. 1
- RIVERA, Javier; coord. (1995). Catálogo monumental de Castilla y León. Bienes inmuebles declarados. Vol. 2. Junta de Castilla y León
- SENENT, María Pía; i altres (2021). El Monasterio de Santa María de la Sierra de Collado Hermoso (Segovia) en sus documentos. Oppidum: cuadernos de investigación, núm. 17
- TORRES BALBÁS, Leopoldo (1945). La iglesia del Monasterio de Nuestra Señora de la Sierra (Segovia). Archivo español de arte, núm. 68
El monestir és al sud de Collado Hermoso, on pertany