Monestirs
Monestirs de
Centre-Val de Loira
Abadia de Saint-Mesmin de Micy
Miciacus
< anterior Inici França Centre-Val de Loira Loiret següent >
castellano
cercador contacte facebook

Loiret

Aquest és un monestir d’origen antic, tradicionalment hom relaciona la seva fundació amb el rei merovingi Clodoveu I (481-511) qui va facilitar el lloc al seu conseller Euspici, natural d’aquestes terres. Es tractava d’una antiga residència reial abandonada, situada en la confluència de Loira i el Loiret on, amb l’ajuda del bisbe d’Orleans i del seu nebot Maximí (Mesmí, Mesmin) hi va fundar un monestir cap el 508 que va rebre protecció reial. Dos anys després de la fundació va morir Euspici i fou Maximí (els dos personatges venerats com a sants) qui es va posar al front de la casa monàstica, aquest seria succeït per sant Avit (+ 530) i després per altres, molts d’ells també considerats sants. En aquest lloc es formaria sant Laumer, fundador del monestir de Corbion (Orne). Aquest monestir, que devia seguir alguna regla pre-benedictina, va mantenir-se fins que les invasions normandes el van afectar de ple i va quedar abandonat.

Micy
L'abadia de Saint-Mesmin de Micy
Dibuix de Louis Boudan, 1707
Bibliothèque nationale de France


Prebenedictins


Benedictins


Cistercencs
feuillants


 

Micy
Ruïnes de Saint-Mesmin de Micy
Dibuix publicat a Histoire de l'abbaye de Micy-Saint-Mesmin lez-Orléans (1902)
Micy
Ruïnes de Saint-Mesmin de Micy
Dibuix publicat a Histoire de l'abbaye de Micy-Saint-Mesmin lez-Orléans (1902)

El monestir fou restaurat per Teodulf, conseller de Carlemany, abat, entre altres monestirs de Saint-Benoît-sur-Loire (801?-821) i bisbe d’Orleans, posant-lo sota la Regla de Sant Benet segons la reforma de Benet d’Aniana amb qui havia coincidit en el monestir d’Aniana, al Llenguadoc. El 834 es van traslladar les relíquies de sant Maximí a Micy, i la casa es va dedicar a aquell sant abat. Una nova onada d’invasions dels normands va afectar el monestir, que va quedar abandonat i amb la comunitat refugiada a la casa que tenien a la ciutat d’Orleans coneguda com l’Alleu Saint-Mesmin, més endavant parròquia. No fou fins ben entrat el segle X que es va recuperar la normalitat claustral, inaugurant un nou període de prosperitat.

La guerra dels Cent Anys i les de Religió van afectar de nou el monestir des de mitjan del segle XIV fins el XVI situació que el va portar a la seva decadència fins que el 1608 la comunitat benedictina fou suprimida i expulsada. La reforma de la casa va venir de la mà de la congregació cistercenca de Feuillant que es va fer càrrec del lloc fins la Revolució (1790) quan fou suprimida definitivament. Ara pràcticament no es conserva cap estructura de l’antic monestir.

Micy
Escut de Saint-Mesmin de Micy
Publicat a Histoire de l'abbaye de Micy-Saint-Mesmin lez-Orléans (1902)

Bonne-Nouvelle
L'Alleu Saint-Mesmin, possessió de l'abadia a Orleans
Detall del plànol de Fleury, Orleans (1640)
Médiathèque d'Orléans - Aurelia - Rés. ZH 34


Bibliografia:
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1744). Gallia Christiana. Vol. 8. París: Typographia Regia
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vols. VII i XIV. París: Bloud et Barral
- JAROSSAY, Eugène (1902). Histoire de l'abbaye de Micy-Saint-Mesmin lez-Orléans (502-1790). Orleans: Marron
- POLLUCHE, Daniel (1736). Description de la ville et des environs d'Orléans. Orleans: Rouzeau

 


Situació:

El monestir estava situat a la confluència del Loira i el Loiret, a ponent d'Orleans. No hi ha restes

 
Baldiri B. - Octubre de 2016 / Actualitzat febrer de 2017