|
La construcció
A partir del 1142 els canonges comencen la construcció d’un nou
edifici més adient, al sud de l’anterior. La casa estava vinculada a
la de Santa Anna de Barcelona. Molt possiblement, durant el segle XIII el lloc es va fortificar, en aquella època l’establiment
passava per una època de bonança, hi consta una llarga sèrie de
béns, entre els que destaca l’hospital d’Illa. |

El
pati del priorat |

Absis central de l'església |
|
|
La decadència
La decadència va arribar aviat, amb enfrontaments entre els pocs
canonges que habitaven el priorat. Aquesta situació es va agreujar
amb el terratrèmol del 1428. A mitjan del segle XV la vida
comunitària estava en plena decadència, els priors eren comendataris
i no residien a la casa. El 1484 l’orde fou suprimit, la mateixa
data en que va morir el seu darrer prior. La propietat va passar a
l’església de Vinçà.
Amb la Revolució el lloc i les seves propietats foren venudes i el
lloc va quedar abandonat o destinat a altres usos. El 1840 fou
declarat Monument Historique. S’ha anat restaurant fins ara. |

L'absis lateral |

La
nau central |
|
|

Portada lateral |

Nau
sud |

Portada i finestral de marbre rosat |
|
|
Els edificis
L’edifici principal del priorat és l’església, un edifici de tres
naus sense creuer. Dos grups de tres pilars units amb arcs de mig
punt separen aquestes naus; la lateral del nord està dividida amb
uns murs que serveixen de reforç que s’haurien fet després del
terratrèmol que havia arruïnat aquest sector. Conserva l’absis
central i el que correspon a la lateral sud, el del nord s’ha
perdut.
La façana de ponent té una portalada de marbre rosa decorada només
amb una arquivolta dentada. Damunt seu hi ha una finestra del mateix
material i estil. La façana queda rematada per un campanar de paret
de quatre ulls.
Al sud d’aquesta església hom troba un recinte emmurallat que tanca
les antigues dependències priorals, ara molt desfigurades. |

Làpida de
Jaume de Piera |

Làpida de
Bertran de Trillà |
|
|
Elements decoratius
Als costats de la porta hi ha dues làpides sepulcrals, una del prior
Bertran de Trillà (1282) i la segona de Jaume de Piera (1288).
A l’absidiola sud es conserven restes importants de la seva antiga
decoració mural, on es pot veure un Crist en una màndorla, envoltat
d’àngels. |

Mural de l'absidiola lateral |

Ferramenta de la porta de ponent |
|