Altres monestirs de l’Alt Urgell

Monestirs no identificats o sense localitzar

(Alt Urgell)

Albet
Albet (Montferrer i Castellbò)

L’any 914 l’abat Baldric de Sant Serni de Tavènoles rebia dels bisbes Nantigís d’Urgell i Adulf de Pallars i del comte Sunifred II de d’Urgell un conjunt d’antics monestirs, esglésies i altres llocs que en bona part podrien haver estat establerts en època del bisbe Possedoni (814-823) reformador de l’Església i del monacat amb la introducció de la Regla de Sant Benet a la diòcesi, segons els nous corrents vinguts del Regne Franc. Hom disposa de poca informació d’aquells centres, alguns gaudeixen de certa documentació, en altres aquesta és molt limitada, hi ha també molts dubtes pel que fa a la seva condició monàstica i també en molts casos sobre la seva ubicació. A banda d’alguns que es descriuen en una pàgina pròpia, aquí es relacionen els monestirs de l’Alt Urgell dels que es disposa de molt poca informació.



Monestir de Sant Martí d’Albet (Albezed)


Aquest seria un dels possibles monestirs o cel·les donats a Sant Serni de Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell i el comte de Pallars l’any 914. També figura en l’acta de consagració de l’església de Sant Serni del 1040. La identificació no és clara i tampoc la condició de monestir. Albet és ara un petit nucli habitat del municipi de Montferrer i Castellbò.




Monestir de Sant Vicenç dels Torrents, o de les Torres


Monestir sotmès el 914 a Sant Serni de Tavèrnoles pel comte Sunifred II d'Urgell i el bisbe Nantigís, en aquesta època hi depenia la parròquia i antic monestir de Sant Martí d'Albet. A l'acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles (1040) ja figura aquesta església amb el títol de parròquia, formant part del seu patrimoni. Cal situar-lo a la vall de Castellbò.


Monestir de Sant Sadurní Aganès, o Aganensi


Monestir d'origen prebenedictí no identificat, situat a la vall de Castellbò. El 914 fou unit, ja sense comunitat, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.




Monestir de Sant Martí dels Canals


Possible monestir no identificat, esmentat en la donació del 914.




Monestir de Sant Andreu de les Planes (Planezas)


Esmentat com a monestir en el testament de Borrell II (993), hom té algunes notícies esparses. No s’ha localitzat, però sembla que era a llevant de la Seu d’Urgell.


Bibliografia:
  • CASES I LOSCOS, Maria Lluïsa (1992). Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • MIRÓ TUSET, Climent (2019). Evolució de Sant Vicenç dels Torrents. Un petit monestir esdevingut parròquia (s. X-XX). Svmma, Revista d'Estudis Medievals. Núm. 14
  • VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario á las iglesias de España. Vol. XII. Madrid: Real Academia de la Historia