Benedictins / canonges regulars / cistercencs
 

L'origen d'aquest cenobi ens és desconegut, potser va tenir antecedents eremítics. Inicialment hom el troba amb el nom de Vilanova, el 848. Després es perd el rastre i hom el retroba ja amb el nom de Lavaix, al segle X, potser es tracta d'una refundació motivada per un abandó temporal. El lloc era en aquesta època especialment protegit pels comtes de Pallars. El 947 s'acredita el seguiment de la regla de sant Benet. Per la seva situació, fou motiu de disputa entre els comtats de Ribagorça i Pallars. A mitjan del segle XI havia decaigut i perdut, de fet, la vida comunitària.

El 1092 Lavaix deixa la regla benedictina per a transformar-se en canònica, va seguir una època de puixança. Al segle XII s'hi fan obres d'importància. El 1112 hi passa a dependre el monestir de Sant Genís de Bellera.

Devia seguir un període de decadència ja que el 1223 el papa Honori III ordena la transformació de Santa Maria en abadia cistercenca, depenent de Bonafont (Occitània) i amb la missió d'ocupar-se de la repoblació. Els cistercencs ocuparen la casa fins l'exclaustració tot i que hi residiren fins el 1855. L'església va passar a santuari, però els edificis es degradaren i el lloc fou espoliat. Les restes van quedar negades per un pantà que ara només permet de veure-les quan baixen les aigües.