Monestirs de
Catalunya
Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Benedictins
< anterior Inici Catalunya Alt Urgell les Valls de Valira següent >
castellano
cercador Contacte rss facebook

Alt Urgell

Coll de Nargó
Comanda d'Isot

Estamariu
Monestir de Sant Andreu de la Quera

Montferrer i Castellbò
Monestir de Santa Cecília d'Elins
Monestir de Sant Martí d'Albet
Col·legiata de Santa Maria de Castellbò
Comanda de Santa Maria de Costoja

Organyà
Canònica de Santa Maria d'Organyà

Ribera d'Urgellet
Monestir de Sant Andreu de Tresponts / Sant Iscle de Centelles
Monestir de Sant Climent de Codinet

La Seu d'Urgell
Canònica de Santa Maria / Catedral de la Seu d'Urgell
Canònica de Sant Miquel
Convent de Santa Magdalena / Sant Francesc
Convent de Sant Domingo / Sant Domènec
Convent de Sant Agustí

Les Valls de Valira
Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Monestir de Sant Martí de Bescaran

Alt Urgell (sense localitzar)
Monestir de Sant Sadurní Agananse, o Aganès
Monestir de Sant Jaume
Monestir de Sant Andreu in Planezas

L’origen d’aquest monestir és confús degut a la manca de documents fiables, la tradició més antiga diu que sant Eudald va portar les relíquies de sant Serni i es va poder fundar el monestir. Altres notícies ens parlen d’un monjo de Tavèrnoles a finals del segle VIII. També que l’any 815 el comte Frèdol de Cerdanya va cedir el monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred (Cerdanya) a Sant Serni.

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Aviat començà a beneficiar-se de donacions ben diverses a l’Alt Urgell i l’any 914 va rebre els petits monestirs de Sant Vicenç de Fontclara, Sant Martí de Bescaran, Sant Sadurní Aganès, Sant Martí d’Albet i Sant Andreu de Tresponts. En començar el segle XI arribava al zenit del seu poder: les seves possessions anaven del Berguedà a Andorra, de la Cerdanya a Isona i al Pallars; també adquirí dominis a Aragó i Castella. Des del 1019 va tenir Sant Llorenç de Morunys com a priorat depenent.

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Sant Serni de Tavèrnoles
Ruïnes de la nau

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Aquesta situació econòmica envejable li permeté de refer la gran església abacial, consagrada el 1040 i de la qual resta la capçalera. Mentre, havia aconseguit sotmetre altres monestirs com Santa Cecília d’Elins, Sant Celdoni i Ermenter de Cellers... Unes butlles d’Urbà II (1099) i Calixt II (1119) van confirmar uns privilegis d’immunitat i exempció que el deixaven sota la dependència directa de la Santa Seu.

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


A partir del segle XIV la casa va entrar en decadència, els intents de reforma dels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense al llarg del segle XV no reeixiren a retornar-li l'antic prestigi i al segle XV va començar a tenir abats comendataris. El papa Climent VIII va suprimir el monestir el 1592, restant l’església com a parròquia.

Catedral de la Seu d'Urgell
Sant Serni de Tavèrnoles
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1916
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Catedral de la Seu d'Urgell
Sant Serni de Tavèrnoles
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1916
Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Barcelona


El monestir va caure en l’abandó i va començar la seva ruïna. Es van perdre bona part de les construccions i del mobiliari. Els capitells del claustre es van dispersar, altres elements conservats són un frontal, i un baldaquí al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'església, que va estar en estat ruïnós durant dos segles, es va començar a restaurar l'any 1971.

Sant Serni de Tavèrnoles
Capçalera des de la nau en ruïnes

Sant Serni de Tavèrnoles
Entrada al monestir
Imatge publicada a La Ilustración Catalana, Núm. 184 (1906)


Sant Serni de Tavèrnoles
Absis central

Sant Serni de Tavèrnoles
Volta de l'absis

Sant Serni de Tavèrnoles
Voltes de l'església


Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Decoració en estuc amb la representació de dos àngels que envolta una de les finestres del transsepte. Segle XI.

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles


Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Frontal d'altar amb nou sants abats (s. XII-XIII?)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Detall del frontal d'altar
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Baldaquí amb un Crist en majestat entre quatre àngels (s. XIII?)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitell procedent del claustre
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitell procedent del claustre
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitell procedent del claustre
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitell procedent del claustre
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Serni de Tavèrnoles / MNAC
Capitell procedent del claustre
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona


Bibliografia:
- NOGUÉS I ESTANY, Josep. Història del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Barcelona: Josep Nogués, 1973
- RIU I RIU, Manuel. Catalunya Romànica. Vol. VI. L’Art Urgell. Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992
 

Situació:

L'abadia benedictina està situada al poble d'Anserall dins el municipi de Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta del riu Valira, a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell, camí d'Andorra


Com es va a Sant Serni de Tavèrnoles

Baldiri B. - Agost de 2011