|
Monestir de Sant Serni de
Tavèrnoles Benedictins |
|
|
|||||||||||||||||||||
|
A partir del segle XIV la casa va entrar en decadència, els intents de reforma dels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense al llarg del segle XV no reeixiren a retornar-li l'antic prestigi i al segle XV va començar a tenir abats comendataris. El papa Climent VIII va suprimir el monestir el 1592, restant l’església com a parròquia. |
|
|
|
El monestir va caure en l’abandó i va començar la seva ruïna. Es van perdre bona part de les construccions i del mobiliari. Els capitells del claustre es van dispersar, altres elements conservats són un frontal, i un baldaquí al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'església, que va estar en estat ruïnós durant dos segles, es va començar a restaurar l'any 1971. |
|
|
| Decoració en estuc amb la representació de dos àngels que envolta una de les finestres del transsepte. Segle XI. | ||
|
|
Detall del frontal d'altar Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
|
|
|
Capitell procedent del claustre Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
Capitell procedent del claustre Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Capitell procedent del claustre Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Capitell procedent del claustre Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
|
Bibliografia: - NOGUÉS I ESTANY, Josep. Història del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Barcelona: Josep Nogués, 1973 - RIU I RIU, Manuel. Catalunya Romànica. Vol. VI. L’Art Urgell. Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992 |
||
|
Situació: L'abadia benedictina està situada al poble d'Anserall dins el municipi de Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta del riu Valira, a tres quilòmetres de la Seu d'Urgell, camí d'Andorra |
|
|
| Baldiri B. - Agost de 2011 |