Monestirs de Catalunya - Sant Vicenç de Cardona

L’església de l’antic castell de Cardona figura esmentada des del 980, ja en aquell moment era la seu d’una comunitat, potser molt reduïda, de clergues. El 1019 el vescomte Bermon d’Osona va restaurar la canònica i la va dotar econòmicament, a més d’imposar la regla aquisgranenca a aquella comunitat. El mateix personatge va començar la construcció de la nova església el 1029, any de la seva mort.

Sant Vicenç de Cardona

Església de Sant Vicenç de Cardona

Sant Vicenç de Cardona

Aquesta església fou consagrada l’any 1040 pel bisbe Eribau, alhora vescomte de Cardona. La mateixa casa de Cardona, protectora de la canònica, va promoure la fundació del priorat de Sant Jaume de Calaf, on hi tenia possessions. Cap el 1080-1090 tant l’establiment de Cardona, com el de Calaf van adoptar la regla augustiniana.

Estat actual del claustre gòtic (segle XIV-XV)

Claustre

El 1117 hom va intentar sotmetre aquesta canònica a Sant Ruf d’Avinyó, però sembla que aquesta unió no va prosperar malgrat la intervenció del papa Anastasi IV, amb una butlla en aquest sentit, del 1154. Al segle XIV l’establiment va entrar en decadència, fet que es va traduir en la deixadesa tant pel que fa als edificis com als propis membres de la comunitat. La casa va seguir amb la seva existència fins que fou secularitzada el 1592. La col•legiata de Sant Vicenç va subsistir en aquest lloc fins el 1794, quan fou traslladada a Sant Miquel mentre que el castell i Sant Vicenç foren ocupats per una caserna.

El claustre de Sant Vicenç de Cardona
abans de l'adaptació del castell com establiment hoteler
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1924
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

L’església és de planta basilical, amb tres naus i un transsepte poc aparent. El presbiteri està situat sobre una cripta. L’església està precedida d’un atri, o galilea. Es conserva parcialment el claustre, d’època posterior a la construcció de l’església. Tant aquesta església, un dels edificis romànics més reeixits del país, com la resta d’edificis han estat restaurats.	Façana de l'atri	Atri de Sant Vicenç de Cardona

Nau central de l'església	Presbiteri	Voltes de l'església

Voltes	Sant Vicenç de Cardona	Façana de l'església

Tomba de Ferran de Cardona i la seva esposa (1520-30)	Cripta de Sant Vicenç de Cardona D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1912 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany	Cripta de Sant Vicenç

Pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona Autor desconegut, cap el 1200 Museu Nacional d'Art de Catalunya
Murals de l'atri MNAC, Barcelona	Presentació al temple MNAC, Barcelona	Flagel·lació MNAC, Barcelona

Majestat MNAC, Barcelona	Sant Vicenç de Cardona D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1912 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany	Antic gravat amb una vista de Cardona, el castell i col·legiata Imatge del blog: Cardona, de ca vinc

Compartiments del retaule major de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, ara al Museu Episcopal de Vic Pere Vall (documentat entre el 1405 i 1411)
Crucifixió Museu Episcopal de Vic (Fotografia de 6-12-1992)	Sant Vicenç llençat al mar Recuperació del cos del sant Museu Episcopal de Vic (Fotografia de 6-12-1992)	Sant Vicenç llençat al mar (detall del compartiment anterior) Museu Episcopal de Vic (Fotografia de 6-12-1992)

Compartiment de retaule potser procedent de Sant Vicenç de Cardona, ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona) Cercle de Ferrer i Arnau Bassa (1347-1360?)
Taula amb l'Anunciació, l'Epifania i sants MNAC, Barcelona	Taula amb l'Epifania MNAC, Barcelona	Santa en un muntant de la taula MNAC, Barcelona

Bibliografia:
- Albert Benet. Catalunya romànica. Vol XI. El Bages. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1984
- Montserrat Casas i Nadal. La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l’Edat Mitjana. Patronat Municipal de Museus de Cardona. Cardona, 1992
- Antoni Conejo da Pena. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003
- Licia Buttà. L'art gòtic a Catalunya. Pintura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2005
- Joan Yeguas i Gassó. L'art gòtic a Catalunya. Escultura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2007

Situació

La col·legiata està situada al castell de Cardona

Mostra la situació en un mapa més gran

Baldiri B. - Novembre de 2011