Canónica de Sant Vicenç de Cardona

Domum Sancti Vicentii / Castillo de Cardona / Colegiata de Cardona

(Cardona, Bages)

Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona y castillo

La iglesia del antiguo castillo de Cardona se encuentra mencionada desde el 980, ya en ese momento era la sede de una comunidad, quizás muy reducida, de clérigos. En 1019 el vizconde Bermon de Osona restauró la canónica y la dotó económicamente, además de imponer la regla aquisgranense a aquella comunidad, bajo la dirección del abad Guillem. El mismo personaje empezó la construcción de la nueva iglesia en 1029, año de su muerte.

Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona

Esta iglesia fue consagrada en el año 1040 por el obispo Eribau de Urgell, a la vez vizconde de Cardona. La propia casa de Cardona, protectora de la canónica, promovió la fundación del priorato de Sant Jaume de Calaf, donde tenía posesiones. Hacia 1080-1090 tanto el establecimiento de Cardona, como el de Calaf adoptaron la regla augustiniana. En 1117 se intentó someter esta canónica a San Rufo de Aviñón, pero parece que esta unión no prosperó a pesar de la intervención del papa Anastasio IV, con una bula de 1154 en este sentido. En el siglo XIV el establecimiento entró en decadencia, lo que se tradujo en dejadez tanto en lo que se refiere a los edificios como a los propios miembros de la comunidad. La casa siguió con su existencia hasta que fue secularizada en 1592.

La colegiata de Sant Vicenç subsistió en este lugar hasta 1794, cuando fue trasladada a Sant Miquel mientras que el castillo y Sant Vicenç fueron ocupados por un cuartel. La iglesia es de planta basilical, con tres naves y un transepto poco aparente. El presbiterio está situado sobre una cripta. La iglesia está precedida de un atrio, o galilea. Se conserva parcialmente el claustro, de época posterior a la construcción de la iglesia. Tanto esta iglesia, uno de los edificios románicos más brillantes del país, como el resto de edificios han sido restaurados.

Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Claustro gótico (sXIV-XV)
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Fachada del atrio
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Atrio
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Cripta
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sepulcro de Ferran de Cardona (†1543) y su esposa
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Esquema de la planta de la iglesia
Sant Vicenç de Cardona Sant Vicenç de Cardona Sant Vicenç de Cardona Sant Vicenç de Cardona Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Cardona
Grabado de A. de Laborde
(Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, 1806)
Sant Vicenç de Cardona
Castillo de Cardona
Plan du donion du chateau de Cardone (c1721)
Biblioteca Virtual de Defensa
Sant Vicenç de Cardona
Cardona y el castillo
Plano de la Plaza de Cardona con sus contornos (sXIX)
Biblioteca Virtual de Defensa
Sant Vicenç de Cardona
Claustro de Sant Vicenç de Cardona
Fotografía de Josep Salvany (1924)
Biblioteca de Catalunya
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Postal antigua, colección particular

Patrimonio disperso de la canónica y colegiata de Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Pináculo del Retablo de San Vicente
Crucifixión (Pere Vall, sXV)
Museu Episcopal de Vic
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Pináculo del Retablo de San Vicente
Recuperación del cuerpo del santo (Pere Vall, sXV)
Museu Episcopal de Vic
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Pinaáculo del Retablo de San Vicente
El cuerpo de san Vicente custodiado por loa ángeles (Pere Vall, sXV)
Museu Episcopal de Vic

Pinturas murales del atrio de la iglesia de Sant Vicenç de Cardona
Autor desconocido, hacia el 1200
Ahora en el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona


Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Murales del atrio
MNAC, Barcelona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Presentación en el Templo
MNAC, Barcelona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Flagelación
MNAC, Barcelona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Majestad
MNAC, Barcelona

Compartimento de retablo posiblemente procedente de Sant Vicenç de Cardona
Ahora en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
Círculo de Ferrer y Arnau Bassa (1347-1360?)


Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Detalle del montante de la tabla
MNAC, Barcelona
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
Tabla con la Anunciación, la Epifanía y santos
MNAC, Barcelona

Bibliografía:
  • BENET, Albert (1984). Sant Vicenç de Cardona. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BUTTÀ, Licia (2005). L’art gòtic a Catalunya. Pintura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CASAS I NADAL, Montserrat (1992). Història de Cardona. Llib. III/1. La canònica de Sant Vicenç de Cardona a l'Edat Mitjana. Cardona: Patronat Municipal de Museus
  • CATALÀ I ROCA, Pere; i altres (1997). Els castells catalans. Vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
  • CONEJO DA PENA, Antoni (2003). L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MARTÍNEZ DE AGUIRRE, Javier (2009). En torno a la arquitectura de las canónicas románicas hispanas no episcopales. Entre el claustro y el mundo. Canónigos regulares y monjes premostratenses en la Edad Media. Aguilar de Campoo: Fund. Santa Maria la Real
  • PAGÈS PARETAS, Montserrat (1994). Les pintures romàniques de l’atri de Sant Vicenç de Cardona: els porxos pintats. Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 67/2
  • PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
  • VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. VIII. Viage a las iglesias de Vique y de Solsona. 1806 y 1807. Valencia: Oliveres
  • YEGUAS I GASSÓ, Joan (2007). L'art gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Situación:
Vista aèria

La colegiata está situada en el cartillo de Cardona