Monestirs de Catalunya - Santa Maria de Manresa. La Seu

L’església de Santa Maria de Maresa figura esmentada en diverses ocasions durant el segle X. Hi ha constància que el bisbe Jordi de Vic (que va ocupar aquest càrrec entre els anys 914 i 947) va consagrar una església en aquest lloc. Aquell edifici va quedar destruït completament el 999 a causa d’una ràtzia d’Almansor. El 1020 la comtessa Ermessenda juntament amb el bisbe Oliba de Vic van dotar novament aquesta parròquia, restituint-li les seves antigues possessions.

La Seu de Manresa

Portal Sud, o del Parc

Escut dels Rocafort, al portal Sud

En aquest document de restitució, s’esmenta per primer cop la comunitat de canonges, que ja existia en l’època en que la va consagrar el bisbe Jordi; és a dir la primera meitat del segle X. Malgrat tot, aquesta casa hauria de tenir molt poca importància, no és fins a mitjan del segle XI que no es registren donacions a favor de la canònica.

Portal Nord, o de la Plaça

La Seu de Manresa abans de la construcció del pòrtic de ponent
Imatge de domini públic
Font: memoria.cat / CC BY-NC-ND 3.0

Decoració neogòtica al pòrtic de ponent (1915-34)

En aquell moment la comunitat de clergues s’hauria de regir per la regla aquisgranenca i estaria lligada a la de la catedral de Vic. A finals del segle XI es va treballar per sotmetre la disciplina de la canònica a la regla augustiniana cosa que va costar uns anys d’esforços, tal com també va passar en la canònica catedralícia de Vic, de la que depenia aquesta. L’acord es va formalitzar el 1093 tot i que la seva acceptació i aplicació definitiva es va allargar en el temps, fins el 1105.

La Seu de Manresa

La comunitat fou prou poderosa econòmicament com per bastir una nova església al segle XII i encara l'actual gòtica (1301-1371), no acabada fins el 1486. Com altres canòniques, aquesta fou secularitzada el 1592, estatus que encara manté amb un parèntesi entre els anys 1854 i 1884.

El presbiteri de la Seu

La Seu de Manresa

L’església actual, coneguda al menys des del segle XIV com la Seu, és la successora d’altres edificis anteriors, d’època romànica. El gruix de seva obra es va fer en el decurs del segle XIV, tot i que en els segles següents va anar patint diverses incidències que van afectar l’edifici. És una església de tres naus, la central de grans dimensions i les laterals molt estretes, comunicades per un deambulatori que envolta el presbiteri. No té transsepte. En el mur perimetral, entre els contraforts, s’obren un seguit de capelles laterals. Malgrat els contratemps ocorreguts, encara conserva un valuós mobiliari.

Voltes de la Seu

La Seu de Manresa

El cor al bell mig de la nau de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1925
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

La Seu de Manresa

Portal romànic amb la reproducció del timpà

Timpà romànic

Àngel del timpà

El portal romànic
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Porta del claustre

Claustre

Galeria romànica

Galeria romànica
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Nau lateral de l'església

Retaule del Sant Esperit. Obra de Pere Serra (1393-94), amb Plany sobre Crist mort, de Lluís Borrassà (1410) procedent d'un altre retaule desaparegut

Retaule del Sant Esperit

Plany sobre Crist mort

Retaule del Sant Esperit, sense la taula de Lluís Borrassà
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Retaule del sants Nicolau i Miquel. Obra de Jaume Cabrera (1406). Peça recomposta amb compartiments d'un retaule de grans dimensions cremat parcialment el 1714

Retaule de sants Nicolau i Miquel

Sant bisbe (segle XIV)
afegit al retaule en la seva restauració

Miracle de sant Nicolau
Resurrecció de tres estudiants
assassinats per un hostaler


Retaule

Retaule de la Trinitat. Obra d'Antoni Marqués (1506). Abans atribuït a Gabriel Guàrdia

Retaule de la Trinitat

Trinitat

Sant Fruitós

Retaule de Sants Marc i Anià. Obra d'Arnau Bassa (1346)
Aquesta peça fou executada per una capella del gremi de sabaters de la catedral de Barcelona. El 1437 aquest gremi va fer-se amb una nova capella de dimensions més grans i van encomanar un nou retaule a Bernat Martorell. El retaule de Bassa va venir poc després a Manresa. Ja al segle XX va passar a la Seu.

Retaule de Sants Marc i Anià

Sarcòfag gòtic

Bibliografia:
- GASOL, Josep M. La Seu de Manresa. Manresa: Caixa d’Estalvis de Manresa, 1978
- BENET I CLARÀ, Albert. Santa Maria de Manresa. A Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984
- GASOL I ALMENDROS, Josep M., ASARTA FERRAZ, Francesc Xavier. La Seu de Manresa. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003

Situació

Al centre de Manresa

Mostra la situació en un mapa més gran

Baldiri B. - Març de 2011