Entre el 1323 i 1400 es va construir un claustre nou, gòtic, sobre l’antic d’època romànica. Molt més endavant, el 1782, hom va decidir ampliar la catedral que s’havia fet petita. Finalment es va optar per aixecar-la de bell nou, operació que va implicar també la destrucció de l’església rodona de Santa Maria situada al davant.

Josep Maria Sert, El mal ús de la vida

Josep Maria Sert, Expulsió dels mercaders del temple

La canònica

És de suposar que la canònica episcopal de Vic existís abans de la invasió sarraïna, però la seva constatació no es pot fer fins la recuperació del territori. Les primeres notícies no comencen a aparèixer fins el 881. El primer arxiprest fou Gotmar, més endavant bisbe de Vic. En aquesta època hom troba referències indirectes degut a la seva participació, juntament amb el bisbe, en consagracions de parròquies de la diòcesi.

L’any 957 el bisbe Guadamir decidí reformar aquesta canònica degut a l’estat de decadència en que es trobava. Li atorgà béns materials a més de deixar constància de que hom seguia la regla aquisgranesa. El final d'aquest segle ve marcat per una sèrie de lluites internes que no afavoriren gens la vida comunitària. De fet els canonges vivien en cases privades amb el seu servei, privilegi que defenien i del que gaudien durant molts anys. Després de diversos intents per a redreçar les coses, finalment el 1082 hom va aconseguir imposar una certa disciplina, tot i que la nova situació no fou seguida per la totalitat dels membres de la canònica: els membres joves practicaven la vida comunitària mentre que els antics canonges no volien renunciar als seus privilegis: de fet la canònica va quedar dividida en dues comunitats, la més estricta va passar a Santa Maria de l’Estany el 1080.

Retaule major. Tabernacle amb el Crist dels Dolors

Retaule major. Mare de Déu i el Nen

En els anys següents no s’arribà a redreçar del tot l’organització de la comunitat; els canonges mantenien certs privilegis, conservaven rendes i fins el segle XIV tenien el dret d’elegir bisbe. Darrere la catedral encara es conserva en part una antiga construcció on els canonges tenien una hostatgeria i hospital de pelegrins.

Retaule major. Sant Mateu

Retaule major. Degollació de sant Pau
Adoració dels Mags

La catedral actual

L’actual temple catedralici és una construcció que conserva elements de diverses èpoques, tot i que el gruix de l’obra és el resultat de la reconstrucció feta a finals del segle XVIII seguint un projecte de Josep Moretó.

Sepulcre de Bernat Despujol, de Pere Oller (1426-28)

Sepulcre de Bernat Despujol, de Pere Oller (1426-28)

La part més antiga és la cripta, ja existent al segle IX i ampliada al segle XII, fou redescoberta el 1941 i s’hi poden veure una sèrie de capitells antics. El campanar és el de l’època del bisbe Oliba (s. XI), té obertures que es van fent més àmplies a mida que ens enlairem. També cal destacar un claustre gòtic bastit sobre les restes d’un anterior, aquest claustre es va desmuntar i refer en el decurs de la construcció de l’actual església. També es conserva en molt bon estat l’antic retaule major, obra d’alabastre de l’escultor Pere Oller. Al Museu Episcopal s’hi ha aplegat un ampli conjunt d’escultura d’època romànica procedent de l’antic edifici. D’altra banda també es conserven bells exemples de la producció de l’escriptori vinculat a la canònica.

Capella del Santíssim, amb el sepulcre de sant Bernat Calbó

Capella del Santíssim, làpida sepulcral

Els murs interiors de la catedral estan decorats amb pintures murals de Josep Maria Sert realitzades entre el 1939 i 1945 en substitució dels que havia fet ell mateix entre el 1926 i 1930, que es van perdre en un incendi a l’inici de la Guerra d’Espanya, el 1936.

Cripta romànica

Capitell de la cripta (segle X?)

Claustre, amb el monument a Jaume Balmes

Claustre de la catedral (1323-1400)

Claustre

Claustre de la catedral

Claustre de la catedral

Claustre de la catedral

Sepulcre del claustre

Sepulcre del claustre

Sala capitular

Volta de la sala capitular

Creu processional, 1394

Retaule a la capella de Santa Maria de la Rodona

Crist entre sant Joan Baptista i la Mare de Déu (deisi)
Constantinoble ? (s. XII)
Placa de vori procedent de la catedral de Vic,
ara al Museu del Louvre (Paris)

Situació

La catedral de Vic es troba al centre del nucli antic de la ciutat de Vic