|
L'inici del segle XIV
va portar una sèrie de desavinences amb el bisbat de Barcelona motivades
per la negativa dels priors de Sant Ponç a facilitar les visites
pastorals adduint que depenien de Casserres i en el fons, de Cluny.
Aquest enfrontament va culminar el 1310 amb l’excomunicació del prior i
del sacerdot de Sant Ponç, que es va perllongar fins el 1314, quan hom
va permetre l’entrada al visitador.
La decadència es va
agreujar a mitjan del segle XIV, possiblement lligada amb la de Sant
Pere de Casserres. Va seguir una època de priors comendataris (hi ha
constància d’això el 1550), alguns d’ells ni tan sols eren monjos.
A la segona meitat del segle XVI es va
vincular als benedictins de Sant Pau del Camp, que possiblement es
limitaven a cobrar les rendes de Sant Ponç. Va deixar de ser priorat,
passant a parròquia depenent de Santa Maria de Corbera. També com a
parròquia va perdre vitalitat i el lloc va quedar abandonat. |