monestirs que cal conèixer...

Benedictins
 

Orígens

Aquest és un dels conjunts monàstics catalans més mal documentats en relació a la seva importància monumental i també si tenim en compte el fet que es troba en una ciutat important. En l’any 985 ja s’esmenta una església dedicada a Sant Pau. En un altre document de finals del segle X hom hi troba la referència d’un monestir, però tot fa pensar que llavors no tenia comunitat i, per tant, es tracti d’un record d’un monestir que en aquell moment s’havia perdut. La llacuna en la documentació podria justificar-se per la destrucció patida per l’atac a Barcelona d’al-Mansur que podria haver fet desaparèixer completament els arxius, i més si tenim en compte l’aïllament en que es trobava el lloc en aquella època.

En el segle XVI es va trobar al monestir la làpida sepulcral del comte Guifré Borrell, mort el 911. Això ha fet pensar que en aquell any devia existir un monestir amb prou entitat per que el comte de Barcelona s’hi fes enterrar. Després la comunitat es devia perdre, donat que en diferents documents on es relacionen monestirs de Barcelona de l’època, aquest no hi figura.

La segona fundació

Més endavant trobem el que podria ser una segona fundació del monestir, que va tenir lloc per voluntat de Geribert Guitard i la seva segona esposa Rotlendis, com ho confirma una butlla papal d’Urbà II. Aquesta donació es va fer posant el nou cenobi sota la tutela de Sant Cugat del Vallès, que s’havia d’encarregar d’impulsar-lo. En una làpida sepulcral de Guillem de Bell-lloc, descendent dels fundadors i datada el 1307, esmenta que el 1117 va passar a dependre de la Santa Seu, però va continuar estant molt vinculat a Sant Cugat.

També cal dir que aquest no va passar mai de ser un petit monestir, sense massa vitalitat, però amb alguna peculiaritat, com ara que va ser molts anys seu de la reunió dels capítols de la Confederació Claustral Tarraconense i del seu col·legi.

El 1577 el monestir va passar de dependre de Montserrat, vinculació curta en el temps, ja que es va acabar el 1593. El 1616 es gestionava la seva unió amb Sant Pere de la Portella, cosa que es va fer efectiva el 1617. El 1672 s’hi va traslladar el col·legi de la Confederació Claustral.

Planta del conjunt de Sant Pau del Camp segons un plànol publicat per Gaietà Barraquer a "Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX", 1906

El conjunt de Sant Pau del Camp segons una foto de Gaietà Barraquer publicada a "Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX", 1894
 

En el segle XIX va passar per una sèrie de desastres que acabaren amb l’exclaustració: El 1808, durant la Guerra del Francès, fou ocupat i destinat a hospital i més endavant a caserna, fins el 1814. El 1820 fou tancat i convertit en parròquia, fins el 1828. El 1835 fou clausurat definitivament, el temple és a partir de llavors una parròquia i la resta dels edificis va passar a propietat pública. S’hi va instal·lar successivament una escola i una caserna. El claustre es va poder salvar i el 1896 es va integrar a la parròquia. El 1879 s’havia declarat Monument Nacional. Seguidament es va anar restaurant, s’enderrocà l’antic col·legi i caserna. Incendiat el 1936 i altre cop restaurat. Darrerament s’ha fet una nova restauració del claustre.  

L’església

És probable que l’església que es conserva sigui la que es va aixecar en la segona fundació, és a dir al primer quart del segle XII, bé que pot tenir elements anteriors i també de posteriors.

Portal de l'església
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

La portalada té dues columnes, una a cada cantó, rematades per capitells i impostes antics (del segle VI o VII) entre les que hom troba una llinda amb una inscripció, ara de difícil lectura. El timpà està decorat amb un relleu molt deteriorat de Crist entre els sants Pere i Pau. Completa el conjunt els símbols dels evangelistes, el lleó de sant Marc i el bou de sant Lluc als costats del timpà i més amunt l’àngel de sant Mateu i l’àliga de sant Joan. A sobre, un altre relleu circular amb la mà de Déu.

Planta esquemàtica de l'església i claustre de Sant Pau del Camp

Val a dir que és un edifici bastant guerxo. D’una nau acabada amb l’absis semicircular i un creuer amb dos absis més. Les irregularitats són difícils de veure directament, però la nau perd l’alineació des del creuer i l’absis del nord també està una mica girat. L’encreuament de la nau i el transsepte està cobert per una cúpula, de base quadrada, que passa a octogonal per mitjà de quatre trompes. Té quatre finestres circulars i presenta exteriorment un cos octagonal de base quadrada.

La sala capitular

El claustre

És, potser, l’element més característic del monestir. Està situat al sud de l’església, de planta sensiblement quadrada. Té un pilar quadrat a cada angle i quatre pilars més entre ells. Entre els pilars es troben parelles d’arcs suportats per columnes i capitells. La característica del claustre la trobem en els arcs lobulats, no tots iguals, ja que n’hi ha de tres i de cinc lòbuls per cada arcada.

El claustre
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Les columnes i capitells no són unitaris, n’hi ha de dimensions diferents i la decoració que presenten també varia molt: vegetal en la seva majoria i també amb animals fantàstics.