|
La
segona fundació
Més
endavant trobem el que podria ser una segona fundació del monestir,
que va tenir lloc per voluntat de Geribert Guitard i la seva segona
esposa Rotlendis, com ho confirma una butlla papal d’Urbà II.
Aquesta donació es va fer posant el nou cenobi sota la tutela de
Sant Cugat del Vallès, que s’havia d’encarregar d’impulsar-lo. En
una làpida sepulcral de Guillem de Bell-lloc, descendent dels
fundadors i datada el 1307, esmenta que el 1117 va passar a dependre
de la Santa Seu, però va continuar estant molt vinculat a Sant
Cugat.
També
cal dir que aquest no va passar mai de ser un petit monestir, sense
massa vitalitat, però amb alguna peculiaritat, com ara que va ser
molts anys seu de la reunió dels capítols de la Confederació
Claustral Tarraconense i del seu col·legi. |
  |
 |
|
|
El 1577
el monestir va passar a dependre de
Montserrat, vinculació curta
en el temps, ja que es va acabar el 1593. El 1616 es gestionava la
seva unió amb
Sant Pere de
la Portella, cosa que es va fer efectiva el 1617.
El 1672 s’hi va traslladar el col·legi de la Confederació Claustral. |
Capçalera de l'església
Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
Interior
Josep Salvany, 1923
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
|
|
En el
segle XIX va passar per una sèrie de desastres que acabaren amb
l’exclaustració: El 1808, durant la Guerra del Francès, fou ocupat i
destinat a hospital i més endavant a caserna, fins el 1814. El 1820
fou tancat i convertit en parròquia, fins el 1828. El 1835 fou
clausurat definitivament, el temple és a partir de llavors una
parròquia i la resta dels edificis va passar a propietat pública.
S’hi va instal·lar successivament una escola i una caserna. El
claustre es va poder salvar i el 1896 es va integrar a la parròquia.
El 1879 s’havia declarat Monument Nacional. Seguidament es va anar
restaurant, s’enderrocà l’antic col·legi i caserna. Incendiat el
1936 i altre cop restaurat. Darrerament s’ha fet una nova
restauració del claustre. |
El conjunt de Sant
Pau del Camp segons una foto de Gaietà Barraquer publicada a "Las
casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX", 1906 |
Planta del conjunt
de Sant Pau del Camp segons un plànol publicat per Gaietà Barraquer
a "Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del
siglo XIX", 1906 |
|
|
L’església
És
probable que l’església que es conserva sigui la que es va aixecar
en la segona fundació, és a dir al primer quart del segle XII, bé
que pot tenir elements anteriors i també de posteriors.
La
portalada té dues columnes, una a cada cantó, rematades per
capitells i impostes antics (del segle VI o VII) entre les que hom
troba una llinda amb una inscripció, ara de difícil lectura. El
timpà està decorat amb un relleu molt deteriorat de Crist entre els
sants Pere i Pau. Completa el conjunt els símbols dels evangelistes,
el lleó de sant Marc i el bou de sant Lluc als costats del timpà i
més amunt l’àngel de sant Mateu i l’àliga de sant Joan. A sobre, un
altre relleu circular amb la mà de Déu. |
Planta
esquemàtica de l'església i claustre de Sant Pau del Camp |
Portal de
l'església
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
|
|
Val a
dir que és un edifici bastant guerxo. D’una nau acabada amb l’absis
semicircular i un creuer amb dos absis més. Les irregularitats són
difícils de veure directament, però la nau perd l’alineació des del
creuer i l’absis del nord també està una mica girat. L’encreuament
de la nau i el transsepte està cobert per una cúpula, de base
quadrada, que passa a octogonal per mitjà de quatre trompes. Té
quatre finestres circulars i presenta exteriorment un cos octagonal
de base quadrada. |
La sala capitular |
El claustre |
|
|
El
claustre
És,
potser, l’element més característic del monestir. Està situat al sud
de l’església, de planta sensiblement quadrada. Té un pilar quadrat
a cada angle i quatre pilars més entre ells. Entre
els pilars es
troben parelles d’arcs suportats per columnes i capitells. La
característica del claustre la trobem en els arcs lobulats, no tots
iguals, ja que n’hi ha de tres i de cinc lòbuls per cada arcada.
Les
columnes i capitells no són unitaris, n’hi ha de dimensions
diferents i la decoració que presenten també varia molt: vegetal en
la seva majoria i també amb animals fantàstics. |
El claustre
Josep Salvany, 1912
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
 |
|
|
|
