|
Benedictins
|
|
Situat en una península rodejada pel Ter en
aquest lloc embassat per la presa de Sau, l'església i
el monestir freguen a llevant i a ponent amb les parets
rocoses del cingle, que baixa gairebé verticalment fins
al nivell de les aigües. A la capella del castrum Serras
els vescomtes d'Osona, senyors del lloc, hi erigiren un
monestir benedictí a partir del 1006. La llegenda del
Sant Infant, del qual es guarda el cos momificat, vol
explicar la seva fundació per un fet meravellós. |
|
 |
|
El 1080 el monestir de Casserres fou unit a
la gran abadia de Cluny, de la qual fou des d'aleshores
priorat i esdevingué cap de les possessions
cluniacenques a Catalunya. En depenien els priorats de
Sant
Ponç de Corbera,
Sant Pere
de Clarà, i
Santa Maria de Tagamanent.
Tenia llavors un
prior, deu o dotze monjos, quatre o cinc sacerdots
beneficiats i diversos servents i donats. El protegien i
s'hi feien enterrar moltes cases nobles de la contrada,
com els Savassona, els Tavertet, els castlans de
Cabrera... La seva dotació era formada per molts masos i
esglésies de la comarca. |
|
 |
|
|
|
| |
|
 |
|
 |
|
 |
|
Començà a decaure a la fi del segle XIV i
fou extingit el 1572 a instàncies de Felip II de
Castella, que donà les seves rendes al col·legi de
jesuïtes de Betlem de Barcelona. Aquests el posseïren
fins a la seva expulsió d'Espanya, el 1767, quan fou
venut i va passar a mans particulars. Ha estat restaurat. |
|
monestirs
que cal conèixer...