 |
Monestirs de Catalunya |
Benedictins
|
Monestir de Sant Pere de
Casserres Benedictins |
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||
|
Tot i el document del 1005 on la vescomtessa va crear el monestir de Sant Pere, no és fins l’any 1010 que es troba esmentat un primer abat de la casa: Eicfred. En els anys següents l’abadia esdevingué un lloc de certa importància, tal com ho demostra la documentació existent, que en fa referència. De la mateixa manera el lloc fou beneficiari de deixes i altres donacions, especialment de la vescomtessa Engúncia, nora de la fundadora. |
|
|
|
|
||
|
|
||
|
Quan es va fundar el monestir, la preexistent església dedicada a Sant Pere es trobava en mal estat de conservació i la casa vescomtal va començar la construcció d’un nou edifici, obra que es va allargar en el temps i que es devia consagrar el 1053. |
|
|
|
|
||
|
El vescomtat d’Osona, que llavors ja era conegut com Cardona i havia traslladat la seva seu a aquest darrer lloc, va ser receptiu a la reforma cluniacenca i l’any 1079 Ramon Folc I de Cardona va fer donació del monestir a Cluny. Aquesta abadia de la Borgonya va aplegar un important conjunt de possessions al voltant de Sant Pere de Casserres, béns que s’estenien en un ampli espai geogràfic. Entre aquestes possessions caldria esmentar especialment els priorats de Sant Pere de Clarà (Maresme, 1080) i Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat, 1096?), a més de diverses esglésies. Una d’elles, Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental) fou cedida el 1148 a Casserres i hom intentà establir-hi un priorat, fet que possiblement mai es va arribar a produir. |
|
|
|
|
||
|
Tenia llavors un prior, deu o dotze monjos, quatre o cinc sacerdots beneficiats i diversos servents i donats. El protegien i s'hi feien enterrar moltes cases nobles de la contrada, com els Savassona, els Tavertet, els castlans de Cabrera... Durant el segle XIV començà la seva decadència: les dificultats econòmiques, la pesta negra i l’establiment d’un règim comendatari (1376), va deixar molt tocada la casa tant en el vessant econòmic com en el estat físic dels edificis. Ja al segle XV va patir els efectes de la situació política del país, a més dels derivats de diversos terratrèmols entre els anys 1425 i 1448. El priorat de Casserres es mantingué durant el segle XVI, bé que molt possiblement ja no tenia comunitat. |
|
|
|
|
||
|
A causa de la pèssima situació de l’establiment, el 1573 els jesuïtes de Betlem de Barcelona es van fer càrrec del monestir i de les seves possessions, propietat que mantingueren fins el 1767, quan va passar a la corona i fou venut a particulars (1773). Durant el segle XX es va valorar la importància històrica del lloc i diverses iniciatives van conduir a la seva protecció, pas a propietat pública i restauració. |
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
Bibliografia: - PLADEVALL I FONT, Antoni. San Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya. Fundació Caixa Manlleu, 2004 |
Enllaç: - Sant Pere de Casserres  |
|
|
|
||
|
Situació
Per arribar al monestir de Sant Pere de
Casserres cal anar al parador de Vic (a tocar del pantà de Sau), des
d'aquí seguir la carretera que s'enfila fins la carena i que cal anar
seguint, per un camí planer, fins molt a prop del monestir |
|
|
| Baldiri B. - Agost de 2011 |
: N
41.99705, E 2.341107