|
El monestir de carmelites calçades no es va fundar a Barcelona
fins el segle XVII. Això es va aconseguir gràcies a la
iniciativa de fra Martí Roman i l’indispensable ajut econòmic
d’Isabel Terré. Aquesta dama va fer una donació a benefici de la
fundació el 1646, operació que es va veure incrementada amb les
d'altres benefactors. El 1645 el Consell de Cent ja havia
autoritzat l’establiment de les monges a la ciutat, el 1646 van
obtenir la butlla fundacional del papa Innocenci X, i el 1648 ho
va fer el bisbe de la ciutat. |

Lloc on es trobava el convent
(Hospital / Riera Baixa) |
|
|
Es van comprar unes casetes al carrer de l’Hospital a l’altura
del carrer de la Riera Baixa, on va començar la construcció dels
edificis conventuals. Mentre, es van enviar les primeres monges
al convent de Vilafranca per la seva preparació. El convent es
va poder inaugurar el 1649, amb l’església en construcció,
aquesta no es
va poder consagrar fins el 1674. El monestir de l’Encarnació va
participar en la fundació de la Presentació de Valls (1680) i el
de la Presentació de Vic (1683).
El 1707 el monestir fou bombardejat i les monges es refugiaren
al de Montsió. El 1714 i el 1814, la comunitat va deixar altre
cop l’establiment en aquest darrer cop el refugi fou el monestir
de Valls. Una situació similar es va tornar a produir el
1823-25. |

Planta del convent de
l'Encarnació,
el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 94 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|

Superposició del convent amb
el plànol actual de la zona |

Plànol de la zona |
|
|
L’església es trobava en estat de ruïna i es va enderrocar el
1830, començant immediatament la construcció d’una nova. Fou
exclaustrat entre el 1835-1844. El 1858 es va procedir a
l’enderroc degut a mal estat de conservació. El 1876 posaren a
la venda l'edifici per aixecar-ne un de nou. El 1884 es van
traslladar al carrer Déu i Mata en un edifici que ja ha
desaparegut. Ara són en un lloc proper al monestir de Pedralbes. |

L'actual
monestir, a Pedralbes |
|

El convent de Déu i Mata, a la
Setmana Tràgica (1909)
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
|
|
Bibliografia:
- Antonio Paulí. El monasterio de “la Encarnación” MM.
Carmelitas de Barcelona. Barcelona, 1951
- Pau M. Casadevall. Els carmelites a Barcelona, 1292-1992. Ed.
Claret. Barcelona, 1997 |
|
|
|
Situació
El monestir de l'Encarnació
era al carrer de l'Hospital, entre els carrers de la Cadena (rambla del
Raval), Bernardí Martorell i Sant Rafael |
|
|

Situació del monestir a la Barcelona
de començament del segle XVIII |
|