La llegenda

Una tradició vol que aquest establiment monàstic de la muntanya del Tibidabo fos fundat al segle VI per monjos vinguts de Palestina, del mateix monestir que sant Jeroni havia dirigit en aquelles terres. Una altra versió vincula la fundació del centre a sant Paulí de Nola, al seu pas per Barcelona.

Convent of St. Jerome, near Barcelone
Gravat publicat a Londres el 1838
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Element escultòric amb escuts, procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Gàrgola procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Els ermitans

El cert és que les primeres notícies del lloc no ens arriben fins l’any 1386; anteriorment a aquesta data hom sap de l’existència d’uns ermitans escampats per aquesta muntanya, que ja era coneguda, amb aquest motiu com Vall d’Hebron. L’any 1386 el bisbe va atorgar llicència a un dels ermitans, fra Ponç Astors, per a poder celebrar missa amb altres ermitans com ell, en el que seria una organització cenobítica elemental.

Indret on era l'antic monestir

Fundació

L’impuls definitiu per a la fundació del que seria el gran monestir, va arribar de la ma de la reina Violant de Bar (1365?-1431), esposa de Joan I d’Aragó. Aquesta va fer venir vuit monjos de Sant Jeroni de Cotalba (Safor, País Valencià), entre els quals el prior Jaume Yáñez, va obtenir l’autorització papal, el va dotar econòmicament i va començar la construcció del monestir, que va quedar vinculat a la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Fou el papa d’Avinyò Climent VII, qui va autoritzar la fundació, el 1393. El claustre es va aixecar a iniciativa de la reina Maria de Castella (1401-1458).

L’existència del monestir es va desenvolupar de manera regular fins el segle XIX, el 1808 fou saquejat pels franceses i després va arribar la seva desaparició, amb la desamortització de 1835. Ara pràcticament ha desaparegut en la seva totalitat.

Capella de la Magdalena, de l'antic monestir

Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Imp. J. Altés y Alabart, Barcelona, 1906
- Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial. Barcelona, 1973