|
Cistercencs
|
|
Les terres per a
la fundació del monestir foren donades per Ramon
Berenguer IV (1151), a l'abat Sanç del monestir de
Fontfreda (prop de Narbona). El 1153 ja era una abadia,
sota la direcció de l'abat Gerau (1153-1154). Des del
segle XII tingué domini senyorial sobre alguns pobles,
però mai no tingué drets feudals. La comunitat anà
arrelant i evolucionant amb prosperitat. En l'època
d'esplendor tenia jurisdicció sobre un total de set
baronies. Esdevingué força important la biblioteca del
monestir, iniciada amb obres procedents de Fontfreda i
incrementada amb importants donacions. |
|
 
Façana de
l'església |
|
El 1194 els monjos
de Poblet van fundar el monestir de Piedra (1233), Sant
Bernat d'Alzira, Santa Maria de Benifassà i el 1239 el
de Santa Maria la Real, a les Illes. A més el monestir
de Poblet va posar sota la seva direcció altres cenobis
ja existents. Hi depenia el
Tallat, com a priorat.
El rei Pere III
féu fer les tombes reials i la muralla (iniciada el
1369). Arrel de la Guerra dels Segadors el monestir
patí destruccions. El 1781 Poblet fou declarat de
Patronat Reial. El 1809 fou saquejat pels francesos,
però el 1813 els monjos s'hi reinstal·laren. El 1835 el
monestir fou espoliat; les restes dels reis foren dutes a
Tarragona (1843). |
|
 
Retaule major
|
|
  |
|
 
El lavabo |
|
 
Palau del Rei Martí |
|
  |
|
|