| |
|
|
|
Origen
El 1214 el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, va impulsar
la fundació d’un monestir de benedictines a Sabadell (Sant
Vicenç de Jonqueres). El 1234 el cenobi es va incorporar a
l’orde de Sant Jaume de l’Espasa. Més endavant hom va gestionar
el seu trasllat a Barcelona. |
Fotografia de mitjan del segle XIX, amb el claustre original |
|
Portal del monestir de
Jonqueres,
el 1868
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
Emplaçament original del monestir |
|
|
Trasllat a Barcelona
L’any 1270, Jaume el Conqueridor va fer donació d’uns terrenys a
la ciutat on les monges vingudes de Sant Vicenç van aixecar un
monestir, que el 1273 ja era ocupat. Es veu que el lloc no era
l’adient i Jaume II va efectuar una nova donació de terrenys el
1293, on es va aixecar el nou monestir, que va començar a tenir
activitat l’any 1300. Aquesta nova ubicació és la que van tenir
fins el segle XIX. |
L'església al carrer d'Aragó |
|
|
Interior de l'església |
El claustre |
|
|
La
comunitat estava, bàsicament, formada per filles de la noblesa. Dins el
monestir es mantenia un cert estatus social; es disposava de llocs
d’habitatge, majoritàriament de propietat, on s’agrupaven per parentesc
o afinitat, amb novícies que rebien educació al costat de les monges
professes. Com a fet, si més no, curiós, les monges podien tenir
esclaus, amb l’oportuna autorització. Les normes de la comunitat eren
molt relaxades en relació amb el que era habitual en altres
establiments. Més endavant aquestes normes es van endurir. En l’orde de
Sant Jaume les monges es podien casar, situació que pràcticament no es
va donar abans del segle XVI. |
Planta del monestir de
Jonqueres,
el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 33
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
El 1697
el convent fou víctima d’un bombardeig i calgué portar a terme
importants obres de reparació, fet que es va repetir en el setge de
1714. Com en tants altres establiments, el segle XIX va portar la
decadència i tancament del monestir. El 1808 van entrar-hi els
francesos, que van fer fora la comunitat, que es va dispersar. El 1814
hom va ordenar la restitució de la situació, però aquesta no es va
arribar a fer efectiva mai. Des de l’època dels francesos el lloc es va
utilitzar com a hospital militar, funció que es va mantenir
posteriorment. El 1868 es va ordenar la seva demolició i el trasllat de
l’església i el claustre a la nova parròquia de la Concepció, creada el
1871. L’església es va traslladar només canviant de lloc la porta
d’entrada, que abans era al lateral i en la nova funció, als peus de la
nau; s’hi va afegir el campanar de la desapareguda església de Sant
Miquel. El claustre també es va traslladar, bé que reduït en les seves
dimensions. |
El claustre |
|
