|
Els
agustins descalços es van establir a Barcelona l’any 1618,
concretament a la capella de Sant Bertran de Montjuïc, el mateix
lloc que anteriorment havien ocupat els
mínims de Sant Francesc de Paula i els
servites de Bonsuccés i que havien
deixat per trobar-lo inadequat. En aquest cas es va repetir la
mateixa situació i els agustins van comprar una casa a la Rambla
on s’instal·larien l’any següent (1619). |
Santa Mònica |
|
|
Una primera església es va aixecar en aquell lloc, edifici que
es va refer totalment entre el 1626 i 1634, quan es va
consagrar, tot i que encara no estava acabat, fet que es va
produir el 1636. Quan els mercedaris establiren el seu
col·legi a la Rambla, Santa Mònica va
quedar situada entre aquests i les drassanes.
El convent fou respectat el 1835 i no va cremar, però es trobava
en decadència. Després de la desamortització, l'església va
passar a parròquia. Fou destruïda el 1937 i refeta
posteriorment. Actualment el convent és la seu d’Arts Santa
Mònica, una institució depenent de la Generalitat de Catalunya. |
Durant la restauració (agost 1986) |
|
|
Detall del "Plan de
Barcelone du fort de MontIoui, et leurs environs..."
amb la situació de la capella de Sant Bertran de Montjuïc, ara
desapareguda
Gravat per Incelin (1715-1718?)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
Planta del convent de Santa
Mònica,
l'any 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 81 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
 |
 |
|
Superposició del convent amb
el plànol actual de la zona |
|
Plànol de la Rambla, 1807, amb la
situació dels convents en aquell moment
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
|
Claustre de Santa Mònica, ara ocupat
pel centre d'art |
Claustre de Santa Mònica |
|
|
Bibliografia:
- Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos
en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Imp. J.
Altés y Alabart, Barcelona, 1906 |
|
|
