La fundació d’aquest monestir es va portar a terme gràcies a la voluntat de Maria d’Aragó, filla de Jaume II el Just. Aquesta, als vint anys d’edat (1319) va quedar vídua i va entrar al monestir de Sixena, de l’orde de l’Hospital. Més endavant va contactar amb l’orde dels predicadors i aconseguí llicència per la fundació d’una casa de monges dominiques a Barcelona, fet que es va formalitzar el 1347, amb l’autorització de la seva germana Blanca, priora de Sixena. En aquell document fundacional s’establia en cent el nombre de monges de la comunitat, a més de dotar-la econòmicament.

Lloc de l'antic monestir

De l'antic convent en resta el nom del carrer on era situat

Casa Martí ("Els Quatre Gats"), obra de Josep Puig i Cadafalch, 1895-96
En el lloc de l'antic monestir

La fundadora va morir aquell mateix any, deixant el monestir acabat de fundar com a beneficiari dels seus béns. Després de trobar un lloc idoni pel seu assentament, el 1351 es posà la primera pedra del nou monestir, extramurs i prop de les drassanes. Malgrat el que es va establir al document fundacional (posar-lo sota l’advocació de Santa Maria), el nou monestir s’anomenava de Sant Pere Màrtir. Com a fundadores, van arribar a la ciutat monges del monestir de Prulla (Aude), la primera priora fou Constança de Bellera. Mentre el monestir va estar en obres, les monges es van estar en una casa del portal de Jonqueres i el 1354 van passar a l’antiga comanda templera de Santa Maria de Palau, que s’havia tancat el 1317 i en aquest moment era propietat del bisbe de Vic.

L'establiment de la Rambla de Catalunya
Sant Ramon de Penyafort

El 1357 el nou monestir de les drassanes ja estava a punt per ser ocupat i s’hi van poder traslladar les monges. Aviat es va veure que el lloc triat per aixecar el monestir no era l’adequat ja que es trobava molt desprotegit; el 1359 les monges van haver de fugir a causa d’un combat que va tenir lloc a la costa barcelonina. El 1370 la comunitat va rebre de Pere del Cerimoniós uns solars propers a l’Hospital d’en Colom (ara Hospital de Sant Pau), a més van adquirir la casa d’en Porta, situada també en aquell indret. El canvi va fer-se amb rapidesa, el 17 d’abril de 1371 ja s’hi van poder traslladar.

El claustre, ara a Esplugues

A la plaça de Santa Anna hi havia una comunitat de canonges (la de Santa Eulàlia del Camp), formada per les comunitats de Santa Eulàlia i la de “frares del sac”, unides des del 1293. El recinte monàstic era arquitectònicament important i el 1390 van adquirir la veïna capella dedicada a Nostra Senyora de Montsió. Els monarques Maria de Castella i Alfons el Magnànim, protectors de la casa dominicana de Sant Pere Màrtir van impulsar el intercanvi d’establiments entre aquesta casa, la de Santa Eulàlia del Camp, i Santa Anna. El papa Martí V va sancionar aquesta combinació, per la qual les comunitats de Santa Anna i Santa Eulàlia es fusionaven, establint-se a Santa Anna; mentre que Sant Pere Màrtir passava a ocupar el lloc que deixava lliure Santa Eulàlia. El trasllat efectiu de la comunitat es va fer el 1423, canviant en aquell moment el títol anterior pel de Montsió.  

El claustre