Monestirs de
Catalunya

Canonges de Sant Ruf

Canònica de la catedral de Santa Maria de Tortosa
< anterior Inici Catalunya Baix Ebre Tortosa següent >
castellano
cercador contacte facebook

Baix Ebre
 
< monestirs imprescindibles... >

El bisbat de Tortosa té un origen força antic, el primer bisbe documentat és Ursus, que va assistir al concili de Tarragona de l’any 516. Amb la invasió sarraïna pràcticament va desaparèixer i després de la conquesta de la ciutat per part de l’exèrcit sota el comandament del comte de Barcelona Ramon Berenguer IVRamon Berenguer IV
(c1113-1162)


Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú i Cerdanya (1131–1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161). Va unir el casal de Barcelona amb el regne d'Aragó, formant de Corona d'Aragó. També intensificà la lluita contra l'Islam


Donació de Ramon Berenguer IV (1131)
Biblioteca de Catalunya
(1148), calgué restaurar-lo. L’any 1151 fou consagrat el nou bisbe, Gaufred (o Jofre, 1151-1165) en un acte on també s’engegava una canònica augustiniana segons les directrius de Sant Ruf d’Avinyó; de fet el bisbe era l’abat de la canònica de Sant Ruf (Avinyó, Valclusa), i els canonges que formaren la primera comunitat també hi procedien. El 1153 es va constituir la comunitat d’una manera formal. En aquell mateix acte es va dotar tant la canònica com el bisbat, dues institucions profundament vinculades, amb els béns procedents de la conquesta: les mesquites de la ciutat van passar a les seves mans i el territori de la diòcesi seria el de la taifa de Tortosa.

Catedral de Tortosa
Interior de la catedral


Catedral de Tortosa
Façana de la catedral després de l'enderroc (2015) dels
edificis que la separaven de l'Ebre

Catedral de Tortosa
Façana de la catedral
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Inicialment s’utilitzaria la mateixa mesquita i les construccions annexes per a la comunitat canonical, el 1156 el papa Adrià IVAdrià IV (c1100-1159)

Papa d'origen anglès (1154-1159), format a Sant Ruf d'Avinyó


Adrià IV, papa
Gravat
Bibliothèque nationale de France
va intervenir a favor del bisbe i els canonges i va influenciar el comte Ramon Berenguer IV perquè intervingués en l’obra de la nova catedral que es va començar a construir el 1158 sobre el que havia estat la mesquita major, i que seria consagrada el 1178. En aquesta època la seu tortosina va rebre importants donacions econòmiques per part dels comtes de Barcelona a més d’altres personalitats. El 1307 es van establir unes noves regulacions que afectaven l’observança dels costums per part de la comunitat de canonges, imposant normes més estrictes pel que fa al comportament i reafirmant la vida comunitària, amb l’obligació dormir en la comunitat, menjar en el refetor i la limitació de les sortides de les dependències canonicals.

Tortosa
Batalla entre les tropes de Lluís el Piadós contra
els sarraïns a Tortosa (c810)
Il·lustració de les Grandes Chroniques de France (1375-1400)
Bibliothèque nationale de France


El bisbe Berenguer de Prats (1316-1340) fou l’impulsor de la catedral gòtica, obra que va començar el 1346, afectant tant l’antiga catedral romànica que ocupava el lloc on s’aixecaria la nova, com les altres construccions auxiliars del mateix bisbat i canònica. Alhora també es va reorganitzar el capítol de canonges, fixant el seu nombre (inicialment nou i després ampliat a vint) i instituint els beneficis de les diferents capellanies. La construcció fou força lenta, el sector format pel presbiteri i la girola que l’envolta es va acabar el 1440, gairebé un segle després del començament de les obres. També en època gòtica es van refer les dependències que envoltaven el claustre, la sala capitular i les altres dependències canonicals situades al seu voltant.

Catedral de Tortosa
Façana barroca de la catedral

Catedral de Tortosa
Catedral de Tortosa


La construcció d’aquesta església encara s’allargaria en el temps, Al segle XVI es van bastir dos trams més de la nau seguint el model anterior. El 1593 es va consagrar l’obra, però no es va acabar fins el segle XVIII, amb els darrers trams de les naus, la façana barroca i la capella de la Cinta, també d’aquesta època. Aquesta canònica va mantenir una considerable vitalitat. Durant el segle setze es van anar suavitzant les normes de la comunitat i els canonges ja no es veien obligats a l’estricta vida comunitària, el 1529 hom l’alliberaria de l’obligació de dormir en comunitat. A l’època de la secularització general dels canonges augustinians, els de Tortosa instaren la seva secularització, el 1599 i en altres ocasions, però no l'obtingueren de manera definitiva fins el 1772. A desgrat d'això, fins a la fi del segle XVIII guardaren les velles pràctiques de noviciat i professió de tipus monàstic i tenien a sant Agustí com a patró.

Catedral de Tortosa
La capçalera

Catedral de Tortosa
Gàrgola


Catedral de Tortosa
Gàrgola

Catedral de Tortosa
El Pati de la Canonja
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Catedral de Tortosa
Pati de la Canonja


Catedral de Tortosa
La canònica

Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa des de la Suda

Catedral de Tortosa
Interior de la catedral
Segons una fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre


Catedral de Tortosa
Interior de la catedral
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa

Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa


Catedral de Tortosa
Capella del Santíssim

Catedral de Tortosa
Portal de l'Olivera (s. XVIII)

Catedral de Tortosa
Façana de la canònica catedralícia


Claustre:

El claustre de Tortosa cal datar-lo durant el segle XIII, quan es va substituir el claustre anterior que segurament tenia el seu origen en la catedral romànica. El claustre també servia com espai funerari, on si feien enterrar bisbes i canonges, a més de ciutadans que es poguessin permetre aquesta distinció. Encara conserva una àmplia mostra de làpides funeràries encastades als murs.
 

Catedral de Tortosa
El claustre. Galeries de ponent i sud

Catedral de Tortosa
El claustre
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1923
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Catedral de Tortosa
El claustre


Catedral de Tortosa
El claustre

Catedral de Tortosa
Columnetes antigues ara al claustre

Catedral de Tortosa
La catedral des del claustre


Catedral de Tortosa
Escenes de la Passió
Portal del pati del claustre (s. XII?)

Catedral de Tortosa
Les Tres Maries al sepulcre
Portal del pati del claustre (s. XII?)

Catedral de Tortosa
Matança dels Innocents
Portal del pati del claustre (s. XII?)


Catedral de Tortosa
Làpida sepulcral

Catedral de Tortosa
Làpida del bisbe Cardona (+1589)

Catedral de Tortosa
Làpida sepulcral


Catedral de Tortosa
Làpides sepulcrals

Catedral de Tortosa
Pedra dels Tres Escuts
Ciutat de Tortosa, Catedral i del suposat orde de l'AtxaOrde de l'Atxa

Segons una tradició tardana, hauria estat fundada per Ramon Berenguer IV per honorar les dones que van participar activament en la defensa de la ciutat dels sarraïns


Dama del suposat orde de l'Atxa
Il·lustració del segle XX

Catedral de Tortosa
Làpida de Guillem d'Oliveres, al claustre


Catedral de Tortosa
Làpida sepulcral

Catedral de Tortosa
Làpida sepulcral

Catedral de Tortosa
Làpida  dels canonges Rius (+1289) i Martí (1305)


Catedral de Tortosa
Làpida sepulcral

Catedral de Tortosa
Làpida sepulcral

 

Retaule de la Mare de Déu dels Àngels

Obra de Pere Serra, feta per a la catedral de Tortosa per encàrrec del notari Bernat Macip. Va passar més tard al monestir de Santa Clara de la mateixa ciutat i després al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, on es conserva la taula central i dos compartiments de la predel·la.
 

   

Catedral de Tortosa
Sants de la predel·la
MNAC, Barcelona

Catedral de Tortosa
Mare de Déu dels Àngels
MNAC, Barcelona

Catedral de Tortosa
Sants de la predel·la
MNAC, Barcelona


Bibliografia:
- ALMUNI I BALADA, Victòria; LLUIS I GUINOVART, Josep (2000). Sancta Maria Dertosae. La catedral de Tortosa. Tortosa: Capítol de la Catedral de Tortosa
- ALMUNI I BALADA, Victòria i altres (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ALMUNI I BALADA, Victòria i altres (2003). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ALMUNI I BALADA, Victòria (2007). La catedral de Tortosa als segles del gòtic. Barcelona: Fundació Noguera
- BAYERRI, Enrique (1957). Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII. Tortosa: Algueró i Baiges
- MASSIP I FONOLLOSA, Jesús; VIRGILI I COLET, Antoni; RIBES I VILANOVA, Xavier i altres. Catalunya romànica. Vol XXVI Tortosa i les Terres de l’Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- RIPOLLÉS AMELA, Antonio. Tortosa monumental. Tortosa
- VIDAL FRANQUET, Jacobo (2008). Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
Enllaç:
- Catedral de Tortosa

Situació:

La catedral de Tortosa es troba al centre de la ciutat

Baldiri B. - Abril de 2016