Monestirs de
Catalunya

Canonges agustinians

 Canònica de la catedral de Santa Maria de Tortosa
< anterior Inici Catalunya Baix Ebre Tortosa següent >
castellano
cercador contacte facebook
Baix Ebre
 
< monestirs imprescindibles... >

El bisbat de Tortosa té un origen força antic, el primer bisbe conegut és Ursus, que va assistir a un concili a Tarragona l’any 516. Amb la invasió sarraïna el bisbat pràcticament va desaparèixer i després de la conquesta de la ciutat per part de l’exèrcit sota el comandament del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1148), calgué fundar de nou la institució episcopal. L’any 1151 fou consagrat el nou bisbe, Gaufred, en un acte on a més de restaurar la seu episcopal, també s’engegava una canònica augustiniana segons les directrius de Sant Ruf d’Avinyó; de fet el bisbe Gaufred era l’abat de la canònica de Sant Ruf, i els canonges que formaren la primera comunitat també hi procedien. El 1153 es va constituir la comunitat d’una manera formal.

Catedral de Tortosa
Interior de la catedral

Catedral de Tortosa
Façana barroca de la catedral

Catedral de Tortosa
Façana de la catedral
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

En aquell mateix acte es va dotar tant la canònica com el bisbat, dues institucions molt vinculades, amb els béns procedents de la conquesta: les mesquites de la ciutat van passar a mans de la seu renovada i el territori de la diòcesi seria el de la taifa de Tortosa. Inicialment s’utilitzaria la mateixa mesquita i les construccions annexes per a la comunitat canonical, fins que el 1158 es va començar a bastir la nova catedral romànica sobre la mesquita major, obra que seria consagrada el 1178. En aquesta època la seu tortosina va rebre importants donacions econòmiques per part dels comtes de Barcelona i altres senyors.

Catedral de Tortosa
Façana de la catedral

El bisbe Berenguer Desprats (1316-1340) fou l’impulsor de la catedral gòtica, obra que va començar el 1346, afectant tant l’antiga catedral romànica que ocupava el lloc on s’aixecaria la nova, com les altres construccions auxiliars del mateix bisbat i canònica. La construcció fou força lenta, el sector format pel presbiteri i la girola que l’envolta es va acabar el 1440, gairebé un segle després del començament de les obres. També en època gòtica es va refer el claustre, sala capitular i les altres dependències canonicals situades al seu voltant.

Catedral de Tortosa
Catedral de Tortosa

Catedral de Tortosa
La capçalera

La construcció d’aquesta església encara s’allargaria en el temps, Al segle XVI es van bastir dos trams més de la nau seguint el model anterior. El 1593 es va consagrar l’obra, però no es va acabar fins el segle XVIII, amb els darrers trams de les naus, la façana barroca i la capella de la Cinta, també d’aquesta època.

Catedral de Tortosa
Gàrgola

Catedral de Tortosa
Gàrgola

Aquesta canònica va mantenir una considerable vitalitat, a l’època de la secularització general dels canonges augustinians, els canonges de Tortosa instaren la seva secularització, el 1599 i en altres ocasions, però no l'obtingueren fins el 1772. A desgrat d'això, fins a la fi del segle XVIII guardaren les velles pràctiques de noviciat i professió de tipus monàstic i tenien a sant Agustí com a patró.

Catedral de Tortosa
El Pati de la Canonja
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Catedral de Tortosa
Pati de la Canonja

Catedral de Tortosa
La canònica

Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa des de la Suda

Catedral de Tortosa
Interior de la catedral
Segons una fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre

Catedral de Tortosa
Interior de la catedral
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa

Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa

Catedral de Tortosa
Capella del Santíssim

Catedral de Tortosa
Finestral del dormitori dels canonges

Catedral de Tortosa
El claustre

Catedral de Tortosa
El claustre
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1923
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Catedral de Tortosa
El claustre

Catedral de Tortosa
Làpides al claustre

Catedral de Tortosa
Làpides al claustre

Catedral de Tortosa
Làpida al claustre

Catedral de Tortosa
Làpides al claustre

Catedral de Tortosa
Làpida de Guillem d'Oliveres, al claustre

Catedral de Tortosa
Làpida al claustre

Catedral de Tortosa
Làpida al claustre

Catedral de Tortosa
Portal de l'Olivera, segle XVIII
Retaule de la Mare de Déu dels Àngels

Obra de Pere Serra, feta per a la catedral de Tortosa per encàrrec del notari Bernat Macip. Va passar més tard al monestir de Santa Clara de la mateixa ciutat i després al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, on es conserva la taula central i dos compartiments de la predel·la.

    

Catedral de Tortosa
Sants de la predel·la
MNAC, Barcelona

Catedral de Tortosa
Mare de Déu dels Àngels
MNAC, Barcelona

Catedral de Tortosa
Sants de la predel·la
MNAC, Barcelona
Bibliografia:
- MASSIP I FONOLLOSA, Jesús; VIRGILI I COLET, Antoni; RIBES I VILANOVA, Xavier i altres. Catalunya romànica. Vol XXVI Tortosa i les Terres de l’Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- ALMUNI I BALADA, Victòria; LLUIS I GUINOVART, Josep. Sancta Maria Dertosae. La catedral de Tortosa. Tortosa: Capítol de la Catedral de Tortosa, 2000
- ALMUNI I BALADA, Victòria i altres. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002
- ALMUNI I BALADA, Victòria i altres. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003		 Enllaç:
- Catedral de Tortosa

Situació

La catedral de Tortosa es troba al centre de la ciutat


Catedral de Tortosa
Baldiri B. - Març de 2012