|
El convent de
clarisses de Puigcerdà fou fundat en aquesta ciutat per Pere el
Cerimoniós l’any 1351. Una butlla del papa Urbà V li va atorgar
el 1363 els privilegis propis de l’orde de Santa Clara. La
comunitat de Puigcerdà no degué tenir mai molta rellevància, de
fet el 1550 s’havia extingit. L’any 1627 es traslladaren tres
monges de Santa Isabel de
Barcelona fins aquest monestir de Puigcerdà, amb la voluntat
de refundar-lo; en el Llibre d’Òbits de Santa Isabel hi consta
la defunció, el 1672, de Dorotea Castelló, “fundadora del
convent de Puigcerdà”. |
Vista de Puigcerdà
Detall de: Espagne : attaque de Puycerda par les carlistes
Charles M. H. (1800)
Institut Cartogràfic de Catalunya
|
|
La casa de Puigcerdà devia ser
molt petita, hi ha constància de diverses visites a
l’establiment per part de les autoritats eclesiàstiques. El 1793
Puigcerdà va patir els efectes de la guerra amb França, moment
en que el monestir hauria quedat abandonat per les monges que es
van refugiar a Barcelona; en el Llibre d’Òbits de Santa Isabel
de Barcelona hi consten les defuncions de Maria Anna Puig, el
1795, i Gertrudis Pera de Tort, el 1812, “procedents del convent
de Puigcerdà”. Aquesta última monja havia demanat l’any 1795 el
seu trasllat a Barcelona. |
En aquell any
de 1795 devien retornar les monges a Puigcerdà, però tot i que
no hi ha constància del moment de l’extinció, aquest establiment
devia subsistir fins aquesta època. El 1840 encara se’n veien
les ruïnes. |
Bibliografia
- FELIU DE LA PEÑA, Narciso. Anales de Cataluña y epílogo
breve de los progresos... Barcelona: Jayme Surià, 1709
- COLL, Jayme. Chronica Seráfica de la Santa Provincia de
Cathaluña... Barcelona: Herederos de Juan Pablo y María Martí,
1738
- SANAHUJA, Pedro. Historia de Seráfica Provincia de Cataluña.
Barcelona: Ed. Seráfica, 1959 |
|
