|
Origen
L’origen del monestir de Santa Isabel cal cercar-lo en un
beateri impulsat per Joana Fornés, una vídua que s’havia retirat
el 1554 a una casa particular amb nou companyes. Aviat van
prendre certa popularitat i un ciutadà els va comprar una casa
més àmplia per poder seguir amb la seva activitat. El 1562 van
obtenir de la Ciutat l’autorització per erigir-se en monestir i
del bisbe per bastir una església. |
Plaça Bonsuccés,
edifici d'habitatges en el lloc del convent |
|
Carrer Elisabets, on es trobava el
convent |
Carrer Elisabets, on es trobava el
convent |
|
|
Fundació
Més endavant, el 1564, van professar com a monges clarisses,
fundant de manera formal el monestir. Aquesta fundació es va fer
en presència del rei Felip II. Aviat van anar prenent
importància i eren conegudes a la ciutat com “Elisabets” nom que
encara porta el carrer on es trobava el convent. |
Planta del convent de Santa
Elisabet, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 78 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona |
|
Superposició del convent amb el plànol
actual de la zona |
Plànol de la zona |
|
|
Les monges de Santa Isabel participaren en la fundació o recuperació
d’altres centres: Mare de Déu de la
Serra (a Montblanc, 1594), Santa Margarida la
Reial (caputxines, 1599), Santa Clara
de Puigcerdà (1627) i Santa Clara de Perpinyà (1660). Per
ajudar el seu sosteniment el bisbe Josep Climent va autoritzar la
construcció d’unes cases en uns terrenys del convent que no
s’utilitzaven. En el claustre del convent de Sarrià encara es conserva
una làpida que el recorda (1776). Entre el 1793 i 1795 van acollir la
comunitat de Perpinyà que s’havia vist obligada a deixar el seu convent. |
L'església a Sarrià |
|
|
El
segle XIX va portar una època força dura per la comunitat, les monges
van haver d'abandonar el convent el 1814 i altre cop el 1835, amb
l'exclaustració. El 1849 la comunitat va poder recuperar la propietat
d’una part del convent, en el que van donar refugi a les mínimes entre
el 1869 i 1875. El 1878 es van traslladar a Sarrià on van edificar un
nou monestir. El 1946, una part d’aquest establiment va ser ocupat pel
Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, que encara es troba en aquell
lloc. Les monges es van traslladar el 1990 a Lavern (Subirats, Alt
Penedès), on s’hi van estar fins el 2007, quan es van traslladar al
monestir de Santa Clara de la ciutat d’Osca, que es trobava en perill de
tancament. |
 |
|
