| |
|
|
|
El
monestir era conegut a l'edat mitjana com Sant Llorenç del Mont.
La primera notícia que fa referència a la seva església és en un
diploma de Carles el Calb concedit a
Sant Aniol d'Aguja, l'any
871. L'església passà per diverses mans fins la mitra de Girona.
L'any 1002 el papa Silvestre II concedí a Odó, bisbe de Girona,
una butlla confirmant els seus béns, entre els quals apareix la
cel·la de Sant Llorenç. |
Sant Llorenç de Sous |
|
|
L'església Sant Llorenç de Sous |
El presbiteri |
|
|
Desvinculant-se de Sant Aniol i del bisbat de Girona, des del
1003, el monestir de Sant Llorenç, regit per la regla de sant
Benet, començà a participar en la política del comtat de Besalú,
amb el seu abat Abbo. |
Exterior de la capçalera |
|
|
Galeria del claustre |
El claustre |
|
|
El 1322 la situació del monestir
era de prosperitat, segons consta en una visita d'aquell any.
Tanmateix, el segle XV començà la crisi i decadència del cenobi,
en part pels terratrèmols que l'afectaren entre els anys 1427 i
1429, que tocaren l'església i motivaren el trasllat de l'altar
major al claustre. L'any 1438 només hi havia dos monjos. |
Sant Llorenç de Sous |
|
|
L'any 1592 el cenobi es va vincular a
Sant Pere de Besalú. Fou
habilitada una nova església a l'antiga sala capitular que fou
atesa a partir de l'exclaustració pels capellans de la Mare de
Déu del Mont. |
Sant Llorenç de Sous |
|
Bibliografia:
- Jordi fernández i Cuadrench. Catalunya romànica. Vol. IV. La Garrotxa.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1990 |
|
|
|
Situació:
El monestir de Sant Llorenç de Sous es
troba a l'antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l'annexió
d'aquest municipi amb el d'Albanyà hagi fet que ara calgui situar-lo
a l'Alt Empordà. Per anar-hi s'ha de seguir la carretera de Figueres
a Besalú i desviar-se, al lloc de l'Hostal d'en Vilà, cap el nord,
en direcció al Santuari del Mont. S'hi arriba en cosa de 15 km |
|
|
|
