|
Benedictins
|
|
El
monestir era conegut a l'edat mitjana com Sant Llorenç
del Mont. La primera notícia que fa referència a la
seva església és en un diploma de Carles el Calb
concedit a
Sant Aniol d'Aguja, l'any 871. L'església passà per diverses
mans fins la mitra de Girona. L'any 1002 el papa
Silvestre II concedí a Odó, bisbe de Girona, una butlla
confirmant els seus béns, entre els quals apareix la
cel·la de Sant Llorenç. |
|
  |
|
Desvinculant-se
de Sant Aniol i del bisbat de Girona, des del 1003, el
monestir de Sant Llorenç, regit per la regla de sant
Benet, començà a participar en la política del comtat
de Besalú, mitjançant el seu abat Abbo. |
|
  |
|
  |
|
  |
|
|
|
| |
|
  |
|
  |
|
El
1322 la situació del monestir era de prosperitat, segons
consta en una visita d'aquell any. Tanmateix, el segle XV
començà la crisi i decadència del cenobi, en part pels
terratrèmols que l'afectaren entre els anys 1427 i 1429, que tocaren l'església i motivaren el trasllat de
l'altar major al claustre. L'any 1438 només hi havia dos
monjos. |
|
  |
|
L'any 1592 el cenobi resta vinculat a
Sant
Pere de Besalú. Fou
habilitada una nova església a l'antiga sala capitular
que fou atesa, des de l'exclaustració, pels capellans de
la Mare de Déu del Mont. |
|
  |
|