Benedictins
 

El monestir de Santa Maria de Ridaura fou fundat pel comte Guifred de Girona-Besalú el 852 i la primera església fou consagrada pel bisbe Sunifred de Girona el 858. Al segle següent el comte Sunyer, probablement a causa de la poca vitalitat del monestir, l'uní (937) en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa i el 950 fou consagrat un nou temple (el 1100 encara fou consagrat un de nou, després d'unes reparacions).

La jurisdicció civil sobre el lloc era dels priors del monestir, però la criminal pertanyia als vescomtes de Bas. El 1415 els prohoms de la universitat o comú de Ridaura crearen una Pia Almoina.

Durant l'època monacal el poble degué tenir església parroquial pròpia, separada de la del monestir, dedicada a Sant Joan i Sant Pere. Els priors del monestir intentaren independitzar-se de la Grassa sense aconseguir-ho. El monestir decaigué amb els abats comendataris i el 1592 fou unit al de Sant Pere de Camprodon. La llista de priors arriba fins el 1835.

Ara l'església del monestir és la parroquial; enderrocada pels terratrèmols del segle XV, fou refeta posteriorment i modificada el 1779 (portal barroc), al seu costat hi ha una masoveria dita el Monestir o l'Abadia, amb una petita torre medieval rodona, tot el que resta de l'antic cenobi benedictí.