Monestirs de Catalunya - Santa Maria de Castelló de Farfanya

És ben possible que el turó on s’aixequen les restes del castell i l’església de Santa Maria, a Castelló de Farfanya, ja fossin ocupades pel poble ibèric dels ilergetes, on es defensaven dels romans. Més endavant el castell va ser un important centre defensiu dels sarraïns: formava part de la cadena de fortaleses que, d’orient a occident separava les terres planes del sud, en mans islàmiques, de les muntanyoses del nord, en mans cristianes. La primera notícia certa del lloc data del 1036, quan encara era musulmà.

L'església al costat del castell

Església de Santa Maria

Portada sud de l'església

El castell i territori de Castelló de Farfanya va ser pres als sarraïns el 1115-1116 pel vescomte Guerau II de Cabrera, de totes maneres aquesta conquesta no es va consolidar fins el 1130. El mateix Guerau i la seva esposa Elvira van fer donació a Sant Pere d’Àger de l’església de Santa Maria.

Personatge amb l'escut dels Cardona

Aquesta església és esmentada com a seu d’un priorat des del 1258, però tot fa pensar que ja tenia una comunitat des de molt abans. De fet, consta que el 1182 Mir de Castelló va prendre l’hàbit de canonge en aquest lloc. Aquí es va enterrar el comte Ermengol IX d’Urgell, mort el 1243.

Els priors de Castelló eren elegits des d’Àger, i estaven obligats a compartir la residència entre els dos centres: Sant Pere d’Àger i Santa Maria de Castelló. Degut a l’existència d’aquesta comunitat i al fet que el castell era un punt força important pel comtat d’Urgell, la primitiva església romànica es va fer petita i a mitjan del segle XIV hom va decidir aixecar-ne una de nova.

La construcció fou impulsada (1347) per la comtessa Cecília d’Urgell, l’any següent ja s’hi treballava. L’obra va seguir sota Pere II d’Urgell (comte entre 1348 i 1408), fill de Cecília i de Jaume I d’Urgell. La canònica fou secularitzada el segle XVI, però una comunitat de beneficiats va continuar fins el segle XIX.

Castelló de Farfanya
Porta de l'església de Santa Maria de Farfanya.
Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Àngel amb filacteri

Escut amb les armes dels Bearn i Foix

Decoració de la portada

Es tracta d’un exemplar gòtic, un edifici de nau única, amb capelles laterals entre els contraforts, bastides amb posterioritat. El campanar és més modern. Té dues portades, la de ponent (als peus de la nau) possiblement sigui una resta de la primitiva església romànica. Una segona porta es troba al mur meridional, encarada a la vila. Aquesta té una bella decoració ornamental; li manca la Marededéu del timpà, ara al Museu Diocesà de Lleida. També hi trobem escuts heràldics: de la família Foix-Bearn (el 1415 Ferran I d'Antequera va vendre el senyoriu al comte de Foix) i dels Cardona, entre d’altres. El seu estat de conservació no és el desitjable i la part de ponent de la nau té la volta esfondrada.	Interior de l'església de Santa Maria de Farfanya Josep Salvany, 1918 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

D’aquesta església hi procedeixen diverses obres: * *Retaule de Sant Francesc* (segona meitat del segle XIV), ara al Museu Diocesà de Lleida * *Marededéu de pedra* (segle XV), del timpà de l’església. Museu Diocesà de Lleida * *Predel·la amb parelles de sants* (segle XV), conservada amb el Retaule de Sant Francesc, tot i que no formaven una unitat. Museu Diocesà de Lleida * Retaule de Santa Úrsula i Sant Nicolau, de pedra (segles XIV-XV). Molt malmès. Museu Diocesà de Lleida * Retaule de la Mare de Déu, també de pedra (segle XIV). Conservat a l’església de Sant Miquel, a Castelló de Farfanya * Fragments de Retaule de Sant Andreu, amb una escena d'un miracle pòstum, quan el sant lliura un bisbe de caure en una temptació del diable	Imatge del sant Andreu, del Retaule de Sant Andreu Museu Marès de Barcelona	Compartiment del Retaule de Sant Andreu Museu Nacional d'Art de Catalunya

Bibliografia:
Carme Berlabé Jové. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003.
Pere Català i Roca. Els castells catalans, Vol. 6 1ª part. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1979.
Francesc Fité, Carles Puigferrat. Catalunya romànica, vol. XVII. La Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994

Situació:

L'església gòtica de Santa Maria és a la part alta de la població de Castelló, a llevant del castell

Santa Maria de Castelló de Farfanya

Baldiri B. - Desembre de 2011