|
Orígens
Àger fou conquerit als sarraïns entre el 1030 i 1040 per Arnau Mir de
Tost (?-1071?), fill del Miró, senyor de Tost. Arnau Mir va portar a
terme diverses campanyes contra els musulmans i va fundar la dinastia
dels vescomtes d'Àger.
El
castell d'Àger és esmentat des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau
Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix
Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva
residència. Possiblement sigui d’origen islàmic.
El
mateix Arnau Mir va fundar un monestir en el castell. S’ha dit que va
voler instaurar una comunitat benedictina, i que era en funcionament el
1037, sota l’abat Landfranc, però no hi ha proves evidents d’això. |
 
Sant Pere d'Àger |
|
|
 
Àger, amb la col·legiata de Sant Pere |
 
Façana |
|
|
La fundació
Va ser obra d’Arnau Mir de Tost. En 1046 hi consten unes deixes
d’aquest a favor de Sant Pere d’Àger, en 1048 era ja establerta una
comunitat de canonges sota la direcció de Ramon. Hi depenia
Sant
Llorenç de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre també la canònica
de
Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest
establiment amb Cluny, sense èxit.
Arnau Mir va fer importants dotacions a la canònica, i va tenir cura
de mantenir-la sota la seva influència. Va aconseguir unes butlles
dels papes Nicolau II (1060) i Alexandre II (1063) sotmetent el lloc
a la Santa Seu i garantint la seva participació i influència en
l’elecció dels abats. Alhora, tant ell com els seus descendents
s’encarregaren de dotar-la econòmicament, aconseguint un important
patrimoni. |
 
Torre campanar |
|
|
 
Façana |
 
Portal de la col·legiata |
|
|
 
El claustre |
 
Claustre |
|
|
Esplendor
En 1092
Sant Sadurní de Llordà va passar també a dependre d’aquest
centre. En 1111, la comunitat va deixar la regla aquisgranesa per
adoptar la de sant Agustí. La canònica va aconseguir mantenir-se
independent del bisbat d’Urgell, que intentava posar-la sota el seu
control.
Santa Maria de Castelló de Farfanya també va passar en
aquesta època a ser una dependència d’Àger.
En
1187, una butlla papal la va unir a la diòcesi de Lleida, amb
l’oposició dels abats, fins i tot un d’ells va ser excomunicat el
1197. Això va generar l’oposició de la comunitat i una relaxació
dels costums, de manera que hi fou enviat l’abat de
Santes Creus,
sant Bernat Calvó, que el 1233 va reformar el centre. No es va
aconseguir reconduir la situació. La riquesa de la comunitat, es va
evidenciar amb noves construccions, però espiritualment el lloc
havia decaigut. |
 
Galeria del claustre |
|
|
 
Volta del claustre |
 
Mènsula del claustre |
|
|
La decadència
Al segle XV el lloc va entrar també en decadència econòmica,
motivada pel despoblament del territori i en conseqüència la caiguda
de les recaptacions. En 1433 entraren en funcionament els abats
comendataris, deslligats de la casa, ni hi residien i de vegades
ni
la
visitaven.
El
1592 fou secularitzada i va passar a col·legiata, situació que es va
mantenir fins el 1874. Fou bombardejat en la guerra dels Segadors
(1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar. Puig i
Cadafalch va començar la seva restauració a començament del segle
XX. |
 
Mènsula del claustre |
|
|
 
Clau de volta |
 
Dovella amb les claus de Sant Pere |
|
|
|
|
|
Les restes arquitectòniques
Els edificis de l’antiga canònica són el resultat de construccions i
transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part més
antiga és la zona inferior: una església de tres naus, pràcticament
tres esglésies independents, si ens fixem en els murs que les
separen. Aquesta part s’hauria aixecat a partir del 1034 i la seva
construcció s’hauria perllongat fins el 1041.
Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046
i posteriorment (cap el 1060) es va bastir l’església superior,
deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a
l’església primera per suportar el paviment de la nova, que ara han
desaparegut. La construcció d’aquest temple superior, de tres naus,
s’hauria allargat fins el 1094.
Es
va aixecar també un claustre romànic, potser només amb dues
galeries. Aquest va desaparèixer quan es va aixecar un de nou,
gòtic, que es conserva parcialment. Aquest es va bastir a iniciativa
de Pere I, comte d’Urgell entre el 1347 i 1408. La construcció
d’aquest claustre possiblement va començar a finals del segle XIV i
es va acabar molt després de la mort del comte, ja entrat el segle
XVI. |
 
Cripta d'Àger |
|
|
 
Estructures del castell |
 
Estructures del castell |
|
|
 
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya |
 
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya |
|
|
Àger als museus
Al
MNAC es conserves uns capitells romànics procedents
d’aquest lloc, en bona part de la cripta. Al Museu Diocesà de Lleida
també es conserva un valuós conjunt de peces d’escacs de cristall de
roca; probablement siguin originaris d’Egipte (s. X-XI).
També al MNAC es pot veure un fragment de pintura mural amb la
representació dels apòstols Tadeu i Jaume, datat cap el 1100. Es
conserva, al MNAC, una clau de volta gòtica amb l’escut de Pere I
d’Urgell. |
  |
|
 
Imposta i capitell procedents de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya |
|
|
  |
  |
Compartiments de retaule procedent de Sant Pere d'Àger
Nativitat, Presentació al temple. Mestre d'Albesa (s. XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya |
|
|
|
|
Bibliografia
- Jaime Villanueva. Viage literario a las iglesias de España.
Tomo IX. Viage á Solsona, Ager y Urgel. Imp. Oliveres. València,
1821
-
Fray Pedro Sanahuja, O.F.M. Historia de la villa de Ager. Ed. Seráfica.
Barcelona, 1961
-
Francesc Fité. Catalunya romànica. Vol. XVII, la Noguera. Enciclopèdia
Catalana. Barcelona, 1994
-
Francesc Fité. L'art gòtic a Cataluna. Arquitectura II. Enciclopèdia
Catalana. Barcelona, 2003 |
Jaime
Villanueva
Descripció de l'església de Sant Pere d'Àger (el 1806)
A Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX. Viage á
Solsona, Ager y Urgel |
|
|
|
Situació
L'antiga
col·legiata està situat a la part alta de la vila d'Àger, dins les muralles del
seu antic castell |
|
 |
|