Orígens

Àger fou conquerit als sarraïns entre el 1030 i 1040 per Arnau Mir de Tost (?-1071?), fill del Miró, senyor de Tost. Arnau Mir va portar a terme diverses campanyes contra els musulmans i va fundar la dinastia dels vescomtes d'Àger.

El castell d'Àger és esmentat des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residència. Possiblement sigui d’origen islàmic.

El mateix Arnau Mir va fundar un monestir en el castell. S’ha dit que va voler instaurar una comunitat benedictina, i que era en funcionament el 1037, sota l’abat Landfranc, però no hi ha proves evidents d’això.

Sant Pere d'Àger

Àger, amb la col·legiata de Sant Pere

Façana

La fundació

Va ser obra d’Arnau Mir de Tost. En 1046 hi consten unes deixes d’aquest a favor de Sant Pere d’Àger, en 1048 era ja establerta una comunitat de canonges sota la direcció de Ramon. Hi depenia Sant Llorenç de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre també la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest establiment amb Cluny, sense èxit.

Arnau Mir va fer importants dotacions a la canònica, i va tenir cura de mantenir-la sota la seva influència. Va aconseguir unes butlles dels papes Nicolau II (1060) i Alexandre II (1063) sotmetent el lloc a la Santa Seu i garantint la seva participació i influència en l’elecció dels abats. Alhora, tant ell com els seus descendents s’encarregaren de dotar-la econòmicament, aconseguint un important patrimoni.

Torre campanar

Façana

Portal de la col·legiata

El claustre

Claustre

Esplendor

En 1092 Sant Sadurní de Llordà va passar també a dependre d’aquest centre. En 1111, la comunitat va deixar la regla aquisgranesa per adoptar la de sant Agustí. La canònica va aconseguir mantenir-se independent del bisbat d’Urgell, que intentava posar-la sota el seu control. Santa Maria de Castelló de Farfanya també va passar en aquesta època a ser una dependència d’Àger.

En 1187, una butlla papal la va unir a la diòcesi de Lleida, amb l’oposició dels abats, fins i tot un d’ells va ser excomunicat el 1197. Això va generar l’oposició de la comunitat i una relaxació dels costums, de manera que hi fou enviat l’abat de Santes Creus, sant Bernat Calvó, que el 1233 va reformar el centre. No es va aconseguir reconduir la situació. La riquesa de la comunitat, es va evidenciar amb noves construccions, però espiritualment el lloc havia decaigut.

Galeria del claustre

Volta del claustre

Mènsula del claustre

La decadència

Al segle XV el lloc va entrar també en decadència econòmica, motivada pel despoblament del territori i en conseqüència la caiguda de les recaptacions. En 1433 entraren en funcionament els abats comendataris, deslligats de la casa, ni hi residien i de vegades ni la visitaven.

El 1592 fou secularitzada i va passar a col·legiata, situació que es va mantenir fins el 1874. Fou bombardejat en la guerra dels Segadors (1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar. Puig i Cadafalch va començar la seva restauració a començament del segle XX.

Mènsula del claustre

Clau de volta

Dovella amb les claus de Sant Pere

Les restes arquitectòniques

Els edificis de l’antiga canònica són el resultat de construccions i transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part més antiga és la zona inferior: una església de tres naus, pràcticament tres esglésies independents, si ens fixem en els murs que les separen. Aquesta part s’hauria aixecat a partir del 1034 i la seva construcció s’hauria perllongat fins el 1041.

Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046 i posteriorment (cap el 1060) es va bastir l’església superior, deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a l’església primera per suportar el paviment de la nova, que ara han desaparegut. La construcció d’aquest temple superior, de tres naus, s’hauria allargat fins el 1094.

Es va aixecar també un claustre romànic, potser només amb dues galeries. Aquest va desaparèixer quan es va aixecar un de nou, gòtic, que es conserva parcialment. Aquest es va bastir a iniciativa de Pere I, comte d’Urgell entre el 1347 i 1408. La construcció d’aquest claustre possiblement va començar a finals del segle XIV i es va acabar molt després de la mort del comte, ja entrat el segle XVI.

Cripta d'Àger

Estructures del castell

Estructures del castell

Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Àger als museus

Al MNAC es conserves uns capitells romànics procedents d’aquest lloc, en bona part de la cripta. Al Museu Diocesà de Lleida també es conserva un valuós conjunt de peces d’escacs de cristall de roca; probablement siguin originaris d’Egipte (s. X-XI).

També al MNAC  es pot veure un fragment de pintura mural amb la representació dels apòstols Tadeu i Jaume, datat cap el 1100. Es conserva, al MNAC, una clau de volta gòtica amb l’escut de Pere I d’Urgell.

Imposta i capitell procedents de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya