|
Col·legiata de Sant Pere
d'Àger Canonges |
|
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
La decadència Al segle XV el lloc va entrar també en decadència econòmica, motivada pel despoblament del territori i en conseqüència la caiguda de les recaptacions. En 1433 entraren en funcionament els abats comendataris, deslligats de la casa, ni hi residien i de vegades ni la visitaven. El 1592 fou secularitzada i va passar a col·legiata, situació que es va mantenir fins el 1874. Fou bombardejat en la guerra dels Segadors (1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar. Puig i Cadafalch va començar la seva restauració a començament del segle XX. |
![]() Claustre |
![]() Galeria del claustre |
|
Les restes arquitectòniques Els edificis de l’antiga canònica són el resultat de construccions i transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part més antiga és la zona inferior: una església de tres naus, pràcticament tres esglésies independents, si ens fixem en els murs que les separen. Aquesta part s’hauria aixecat a partir del 1034 i la seva construcció s’hauria perllongat fins el 1041. Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046 i posteriorment (cap el 1060) es va bastir l’església superior, deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a l’església primera per suportar el paviment de la nova, que ara han desaparegut. La construcció d’aquest temple superior, de tres naus, s’hauria allargat fins el 1094. |
![]() El claustre |
![]() El claustre |
|
Es va aixecar també un claustre romànic, potser només amb dues galeries. Aquest va desaparèixer quan es va aixecar un de nou, gòtic, que es conserva parcialment. Aquest es va bastir a iniciativa de Pere I, comte d’Urgell entre el 1347 i 1408. La construcció d’aquest claustre possiblement va començar a finals del segle XIV i es va acabar molt després de la mort del comte, ja entrat el segle XVI. |
![]() Volta del claustre |
![]() Mènsula |
![]() Mènsula |
![]() Clau de volta |
![]() Dovella amb les claus de sant Pere |
![]() Absis de l'església |
![]() Interior de l'absis |
![]() Exterior de l'absis |
![]() Cripta |
![]() Estructures del castell |
![]() Estructures del castell |
|
Àger als museus Al MNAC es conserven uns capitells romànics procedents d’aquest lloc, en bona part de la cripta. |
![]() Capitell de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Imposta de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
|
Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal es conserva un valuós conjunt de dinou peces d’escacs de cristall de roca, originaris de l'Egipte fatimita (segles X-XI). Eren propietat del fundador de la canònica, Arnau Mir de Tost. La resta de peces es troben ara a Kuwait, on van anar a parar quan es va dispersar el conjunt. |
![]() Joc d'escacs de cristall de roca Museu de Lleida: diocesà i comarcal © Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Jordi V. Pou) |
|
|
Més informació (De: Museu de Lleida: diocesà i comarcal) |
||
|
També al MNAC es pot veure un fragment de pintura mural amb la representació dels apòstols Tadeu i Jaume, datat cap el 1100. Al mateix museu es conserva una clau de volta gòtica amb l’escut de Pere I d’Urgell. |
![]() Sants Tadeu i Jaume Mural procedent de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Sants Tadeu i Jaume Mural procedent de Sant Pere d'Àger Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger Nativitat. Mestre d'Albesa (s. XIV) Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger Presentació al temple. Mestre d'Albesa (s. XIV) Museu Nacional d'Art de Catalunya |
![]() Àngels procedents de Sant Pere d'Àger (1377-80) Museu Marès de Barcelona |
| Imatges procedents de plaques de vidre estereoscòpiques, obtingudes per Josep Salvany, ara conservades a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona: | ||
![]() La col·legiata de Sant Pere d'Àger Josep Salvany, 1920 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
![]() Absis de Sant Pere d'Àger. Josep Salvany, 1920 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
![]() Claustre de Sant Pere d'Àger Josep Salvany, 1920 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany |
|
|
|||
|
Bibliografia - Jaime Villanueva. Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX. Viage á Solsona, Ager y Urgel. Imp. Oliveres. València, 1821 - Fray Pedro Sanahuja, O.F.M. Historia de la villa de Ager. Ed. Seráfica. Barcelona, 1961 - Francesc Fité. Catalunya romànica. Vol. XVII, la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994 - Francesc Fité. L'art gòtic a Cataluna. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003 |
|
||
|
|
|||
|
Situació L'antiga col·legiata està situada a la part alta de la vila d'Àger, dins les muralles del seu antic castell |
|||
| Baldiri B. - Desembre de 2011 |