Monestirs de
Catalunya
Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Canonges
< anterior Inici Catalunya Noguera Àger següent >
castellano
cercador contacte rss facebook

Noguera

Àger
Canònica de Sant Pere d'Àger
Priorat de Sant Llorenç de la Roca, o d'Ares

Artesa de Segre
Monestir de Sant Miquel de Montmagastre

Les Avellanes i Santa Linya
Monestir de Santa Maria de Bellpuig Vell

Balaguer
Monestir de Santa Maria de les Franqueses
Canònica de Balaguer
Convent de la Santíssima Trinitat /
Santa Maria de les Parrelles
Convent de Sant Francesc
Convent de Santa Maria de Jesús
Convent de Santa Clara
Convent de Sant Domènec
Convent de Santa Teresa / Sant Josep

La Baronia de Rialb
Monestir de Santa Maria de Gualter
Monestir de Sant Cristòfol de Salinoves

Bellcaire d'Urgell
Priorat de Sant Pere de Pedrís

Castelló de Farfanya
Priorat de Santa Maria

Foradada
Convent de Santa Maria de Salgar

Os de Balaguer
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Cel·la de Sant Climent de Tragó
Monestir de Santa Maria de Vallverd
Monestir de Santa Maria d'Aguilar

Ponts
Col·legiata de Sant Pere
Col·legiata de Santa Maria i Sant Pere
Convent de Sant Francesc de Paula

Térmens
Comanda de Sant Joan de Térmens

Vilanova de Meià
Monestir de Santa Maria de Meià
Monestir de Sant Pere del Bac

 
< monestirs imprescindibles... >

Origen

Àger fou conquerit als sarraïns entre el 1030 i 1040 per Arnau Mir de Tost (?-1071?), fill del Miró, senyor de Tost. Arnau Mir va portar a terme diverses campanyes contra els musulmans i va fundar la dinastia dels vescomtes d'Àger.

El castell d'Àger és esmentat des del 1034, quan ja era en poder d’Arnau Mir. Els sarraïns van tornar a prendre el castell el 1046 i el mateix Arnau Mir el va conquistar definitivament en 1048 i en va fer la seva residència. Possiblement sigui d’origen islàmic.

El mateix Arnau Mir va fundar un monestir en el castell. S’ha dit que va voler instaurar una comunitat benedictina, i que era en funcionament el 1037, sota l’abat Landfranc, però no hi ha proves evidents d’això.

Sant Pere d'Àger
Sant Pere d'Àger

Sant Pere d'Àger
Àger, amb la col·legiata de Sant Pere
Sant Pere d'Àger
Façana

La fundació

Va ser obra d’Arnau Mir de Tost. En 1046 hi consten unes deixes d’aquest a favor de Sant Pere d’Àger, en 1048 era ja establerta una comunitat de canonges sota la direcció de Ramon. Hi depenia Sant Llorenç de la Roca, i en 1064 hi passa a dependre també la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. En 1066 hom va intentar unir aquest establiment amb Cluny, sense èxit.

Arnau Mir va fer importants dotacions a la canònica, i va tenir cura de mantenir-la sota la seva influència. Va aconseguir unes butlles dels papes Nicolau II (1060) i Alexandre II (1063) sotmetent el lloc a la Santa Seu i garantint la seva participació i influència en l’elecció dels abats. Alhora, tant ell com els seus descendents s’encarregaren de dotar-la econòmicament, aconseguint un important patrimoni.

Sant Pere d'Àger
Torre campanar

Sant Pere d'Àger
Façana
Sant Pere d'Àger
Portal de la col·legiata

Esplendor

En 1092 Sant Sadurní de Llordà va passar també a dependre d’aquest centre. En 1111, la comunitat va deixar la regla aquisgranesa per adoptar la de sant Agustí. La canònica va aconseguir mantenir-se independent del bisbat d’Urgell, que intentava posar-la sota el seu control. Santa Maria de Castelló de Farfanya també va passar en aquesta època a ser una dependència d’Àger.

En 1187, una butlla papal la va unir a la diòcesi de Lleida, amb l’oposició dels abats, fins i tot un d’ells va ser excomunicat el 1197. Això va generar l’oposició de la comunitat i una relaxació dels costums, de manera que hi fou enviat l’abat de Santes Creus, sant Bernat Calvó, que el 1233 va reformar el centre. No es va aconseguir reconduir la situació. La riquesa de la comunitat, es va evidenciar amb noves construccions, però espiritualment el lloc havia decaigut.

Sant Pere d'Àger
El claustre

La decadència

Al segle XV el lloc va entrar també en decadència econòmica, motivada pel despoblament del territori i en conseqüència la caiguda de les recaptacions. En 1433 entraren en funcionament els abats comendataris, deslligats de la casa, ni hi residien i de vegades ni la visitaven.

El 1592 fou secularitzada i va passar a col·legiata, situació que es va mantenir fins el 1874. Fou bombardejat en la guerra dels Segadors (1645) i cap el 1829 fou convertit en caserna militar. Puig i Cadafalch va començar la seva restauració a començament del segle XX.

Sant Pere d'Àger
Claustre
Sant Pere d'Àger
Galeria del claustre

Les restes arquitectòniques

Els edificis de l’antiga canònica són el resultat de construccions i transformacions efectuades en el decurs dels segles. La part més antiga és la zona inferior: una església de tres naus, pràcticament tres esglésies independents, si ens fixem en els murs que les separen. Aquesta part s’hauria aixecat a partir del 1034 i la seva construcció s’hauria perllongat fins el 1041.

Aquesta església (o esglésies) va patir la invasió sarraïna del 1046 i posteriorment (cap el 1060) es va bastir l’església superior, deixant la primera com a cripta. Es van aixecar unes columnes a l’església primera per suportar el paviment de la nova, que ara han desaparegut. La construcció d’aquest temple superior, de tres naus, s’hauria allargat fins el 1094.

Sant Pere d'Àger
El claustre
Sant Pere d'Àger
El claustre

Es va aixecar també un claustre romànic, potser només amb dues galeries. Aquest va desaparèixer quan es va aixecar un de nou, gòtic, que es conserva parcialment. Aquest es va bastir a iniciativa de Pere I, comte d’Urgell entre el 1347 i 1408. La construcció d’aquest claustre possiblement va començar a finals del segle XIV i es va acabar molt després de la mort del comte, ja entrat el segle XVI.

Sant Pere d'Àger
Volta del claustre
Sant Pere d'Àger
Mènsula

Sant Pere d'Àger
Mènsula
Sant Pere d'Àger
Clau de volta
Sant Pere d'Àger
Dovella amb les claus de sant Pere

Sant Pere d'Àger
Absis de l'església
Sant Pere d'Àger
Interior de l'absis
Sant Pere d'Àger
Exterior de l'absis

Sant Pere d'Àger
Cripta
Sant Pere d'Àger
Estructures del castell
Sant Pere d'Àger
Estructures del castell

Àger als museus

Al MNAC es conserven uns capitells romànics procedents d’aquest lloc, en bona part de la cripta.

Sant Pere d'Àger
Capitell de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger
Imposta de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal es conserva un valuós conjunt de dinou peces d’escacs de cristall de roca, originaris de l'Egipte fatimita (segles X-XI). Eren propietat del fundador de la canònica, Arnau Mir de Tost. La resta de peces es troben ara a Kuwait, on van anar a parar quan es va dispersar el conjunt.

Museu de Lleida / Sant Pere d'Àger
Joc d'escacs de cristall de roca
Museu de Lleida: diocesà i comarcal
© Museu de Lleida: diocesà i comarcal (Jordi V. Pou)

Més informació
(De: Museu de Lleida: diocesà i comarcal)

També al MNAC es pot veure un fragment de pintura mural amb la representació dels apòstols Tadeu i Jaume, datat cap el 1100. Al mateix museu es conserva una clau de volta gòtica amb l’escut de Pere I d’Urgell.

Sant Pere d'Àger
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger
Sants Tadeu i Jaume
Mural procedent de Sant Pere d'Àger
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Sant Pere d'Àger
Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger
Nativitat. Mestre d'Albesa (s. XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger
Compartiment de retaule procedent de Sant Pere d'Àger
Presentació al temple. Mestre d'Albesa (s. XIV)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Pere d'Àger / Museu Marès
Àngels procedents de Sant Pere d'Àger (1377-80)
Museu Marès de Barcelona

Imatges procedents de plaques de vidre estereoscòpiques, obtingudes per Josep Salvany, ara conservades a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona:    
Sant Pere d'Àger
La col·legiata de Sant Pere d'Àger
Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Pere d'Àger
Absis de Sant Pere d'Àger.
Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Sant Pere d'Àger
Claustre de Sant Pere d'Àger
Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Bibliografia
- Jaime Villanueva. Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX. Viage á Solsona, Ager y Urgel. Imp. Oliveres. València, 1821
- Fray Pedro Sanahuja, O.F.M. Historia de la villa de Ager. Ed. Seráfica. Barcelona, 1961
- Francesc Fité. Catalunya romànica. Vol. XVII, la Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994
- Francesc Fité. L'art gòtic a Cataluna. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003
Jaime Villanueva
Descripció de l'església de Sant Pere d'Àger (el 1806)
A Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX. Viage á Solsona, Ager y Urgel

Situació

L'antiga col·legiata està situada a la part alta de la vila d'Àger, dins les muralles del seu antic castell


Col·legiata de Sant Pere d'Àger

Baldiri B. - Desembre de 2011